La Clídice troba Cares del món en una campana de Candanchu.
Recompte de desgràcies domèstiques
Fa 25 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
aquetes cares no fan. algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Salut
aquestes cares no fan mal. Algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Millets, polítics i cia. Salut
Sembla que estigui trista. Una campana és un d’aquells objectes viscerals que, amb el seu so, tant poden fer plorar d’alegria com de tristesa.
*Sànset*
una cara amb so! amb sons...
maitines, i mort, i morts.
no sé que mira ni que l'espanta :)
Jo diria que està com mig espantada!! :-)
jo la veig trista, pobra campana....
Quin morro que te!!!!!
Publica un comentari a l'entrada