23 de novembre 2009

Llambordes



Línies antigues s'estenen als meus peus.
Trepitjo ferm el teu dibuix abstracte,
camino amb certesa
pel relleu solcat dels teus anys.


Foto de Montse Subirats.

17 comentaris:

novesflors ha dit...

Sempre m'agrada fotografiar llambordes dels llocs que visite.

Anònim ha dit...

Cal anar amb molt de compte amb les mal col·locades! Conec una persona que va enspoegar amb una que estava semblant i es va trencar el braç.

Baraula ha dit...

Vet aquí la no-indiferència dels carrers empedrats... i la seva poesia. Qui ha dit mai que les pedres són fredes?

Mortadel.la ha dit...

Les llambordes... M'agraden tant! En tinc tres a casa. Mirar-les fa que em vinguin més imatges... no sé.

Toni En Blanc ha dit...

Com m'agraden els carrers 'adoquinats'. El meu era així... fins que damunt asfaltaren.

merike ha dit...

Cap lloc per a talons alts.

Trini González Francisco ha dit...

Aquestes són de veritat, com a mínim! Perquè avui en dia, amb això del pavistamp et fan passar bou per bèstia grossa :)

Josep M. Sansalvador ha dit...

Quina llàstima que cada vegada siguin més poc freqüents als carrers de les ciutats.

Striper ha dit...

Si puguesin parlar..

Anònim ha dit...

M'agraden molt aquests tipus de carrers, tenen un encant únic.

Rafel ha dit...

Un tipus de terra fet per mirar-se les coses sense pressa.

Joana ha dit...

M'agrada el color que agafen quan plou.

Joana ha dit...

M'agrada el color que agafen quan plou.

Joana ha dit...

M'agrada el color que agafen quan plou.

assumpta ha dit...

Sempre m'han agradat. Permeten caminar al pas de l'història.
La fotografia, molt ben trobada.

montse ha dit...

Com sempre dic, no saps la il.lusió que em fa, veure que alguna de les meves imatges sigui una font d'inspiració o que simplement es busqui per acompanyar una poesia.
Una vegada més gràcies!!.
Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Recordo que quan era petita no m'agradaven les llambordes, massa soroll en passar amb el cotxe. I ara tant que les aprecio, pel passat que em recorden, per introbables, rústegues, fins i tot per l'elitistes que són.