Barana al sol, al mar i a l'alba.
Busco i trobo amb il·lusió
rastre dels teus dits als meus dies.
.
Foto agafada del blog Així ho penso, amb Tarragona com a marc, la ciutat on tot va nèixer.
Recompte de desgràcies domèstiques
Fa 14 minuts
6 comentaris:
dits amb dits un petit plaer.
Hi ha rastres que no marxen mai, deixants inesborrables...
un honor que hagis agafat la foto pel teu post. Gràcies.
només la mar tranquila dels dies,
la mort de la nit,
l'etern silenci de l'alba.
Excel·lent imatge
David
Quina meravella en la seva brevetat, quanta bellesa encerclada en pocs mots!
Quin goig poder llegir-ho!
Gràcies!
Impressionants els versos, igual que la foto d'en Josep Maria.
Publica un comentari a l'entrada