15 de novembre 2009

rastre dels teus dits als meus dies


Barana al sol, al mar i a l'alba.
Busco i trobo amb il·lusió
rastre dels teus dits als meus dies.
.
Foto agafada del blog Així ho penso, amb Tarragona com a marc, la ciutat on tot va nèixer.

6 comentaris:

Striper ha dit...

dits amb dits un petit plaer.

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha rastres que no marxen mai, deixants inesborrables...

Josep Maria Yago Suau ha dit...

un honor que hagis agafat la foto pel teu post. Gràcies.

Anònim ha dit...

només la mar tranquila dels dies,
la mort de la nit,
l'etern silenci de l'alba.

Excel·lent imatge

David

Anònim ha dit...

Quina meravella en la seva brevetat, quanta bellesa encerclada en pocs mots!
Quin goig poder llegir-ho!

Gràcies!

Unknown ha dit...

Impressionants els versos, igual que la foto d'en Josep Maria.