Quan indecisos els passos
no gosen triar el seu destí,
quan el pes feixuc dels records
convida a la derrota,
desesperadament busco
les petjades d'un conill blanc.
Versos inspirats en la il·lustració de Mònica Ràfols.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Quan indecisos els passos
no gosen triar el seu destí,
quan el pes feixuc dels records
convida a la derrota,
desesperadament busco
les petjades d'un conill blanc.
Versos inspirats en la il·lustració de Mònica Ràfols.
7 comentaris:
Sempre m'ha agradat el conte de l'Alícia.
Jo, sifos ella, hagués decidit tirar per l'esquerra.
*Sànset*
Jo sempre segueixo les engrunes que van deixar pel camí els nostres avis, la seva saviesa sol indicar el camí encertat i si nó s'ha de ser valent, curiós i atrevit i explorar noves rutes.
Bon dia Jesús M.
Ummm! Que bonic!
Hola a tothom!
Sóc molt feliç!
Ànims per a continuar creant!
Aquesta setmana vaig de bòlit però et passo a saludar, bona nit.
Els passos indecisos no deixen de ser passos endavant, encara que amb por, amb indecisió...són passos endavant i això és bo!
Publica un comentari a l'entrada