De Cornudella s’endurà l’olor de fum de les estufes de clofolles d’avellana, la sensació d’estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l’última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L’ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s’han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l’altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana.Fragment del conte Viananys, inclòs al recull Una sortida digna.
2 comentaris:
Vist a través d'aquestes paraules és un viatge encisador...
Una abraçada
És un fragment molt descriptiu d'uns paratges.
Imagino Cornudella com un gran cor, nodrit de la sava que circula per un munt de viaranys plens de història.
El atlas d'una geografia que ens convida a resseguir-la.
Publica un comentari a l'entrada