Convertir-se en pasta de paper per fer nous llibres és llei de vida. Això no hauria d’espantar un pobre recull de contes que vivia a la lleixa d’una llibreria des de fa dos anys, però passar aquest tràngol per cinquena vegada li ha fet perdre la fe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Home! És que té raó, a mi també em fa perdre la fe que els llibres i els seus continguts es tractin com objectes de consum i prou.... :)
Més del noranta-cinc per cent del que es publica és pasta de paper altra vegada al cap de dos anys. NO se'n parla massa per no espantar els lletraferits i fer-los perdre la fe, que, com comentes, s'acaba perdent. Sobreviure en aquest mar de pasta és, gairebé, un miratge. Què hi farem, així és el món, avui.
Acabarà triomfant l'ebook per a que els llibres no es tornin altre cop pasta de paper, o llavors seran amalgama de bits?
Una proposta a la sensació de catàstrofe. Qui ha dit que la pasta de paper d'aquests llibres no es convertirà en els exemplars del teu nou llibre?
Ànims!
Perdre-la també té un sentit.
Diuen alguns que la reiteració dels estímuls inhibeix la resposta. Bé, no sé si els que deien açò havien llegit mai poesia... Estic amb el que diu Josep: perdre la fe també pot tenir un sentit o, si més no, una funció. És preciós, per cert, aquest microrelat teu.
t'imagines que utilitzen la pasta de paper d'un llibre precios pero ignorat per imprimir un manifest politic ... ?
Bé, suposo que de ficció a ficció ...
em faràs plorar!
Mentre queden fibres de cel- lulosa prou llargues el paper pot seguir reciclant-se.
Però sempre hi ha obres mestres que mai es destrueixen per imprimir altres textos, són obres d'infinita fibra ...
Bon dia Jesús M.
És una llàstima, però què hem de fer. Es llegeix poc i no crec que canvie molt amb aquesta política de poca cultura.
Tot final és un principi també, no?
És d'esperar que tota aquesta pasta tingui una sortida digna.
Perdre-la i recuperar-la de nou, per a completar un vell cercle.
Publica un comentari a l'entrada