El volar d'oronetes em recorda els teus ulls perquè...
.
(COMPLETEU LA FRASE!)
Moltes cometes
Fa 4 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com



Amor en minúscula és una novel·la en majúscules. Francesc Miralles ens condueix per la trama a través del seu protagonista, en Samuel, en primera persona, un solitari enmig d'una obra de solitaris, al centre d'una espiral d'aconteixements que avancen a base d'actes aparentment inofensius, com ara posar llet al plat d'un gat, fullejar el manuscrit que algú s'ha deixat a la taula d'un bar, creuar un pas de vianants mentre vas a comprar un tram de via de joguina, el record d'un petó de papallona... Però la novel·la esdevé una passejada pel món de les emocions (petites, modestes en aparença), i una reflexió sobre el més profund de l'ànima humana. Un llibre que ens regala incomptables moments inoblidables, condimentat amb música de Mendelsson, amb paraules de Hesse, de Goethe, de Kafka... i concepte sorientals com el mono no aware (la tristesa de les coses), i d'un diccionari de paraules sense traducció del qual parlaré més endavant, i per la cara oculta de la Lluna.
Aprofitant que el passat 17 de juny Teresa Roig va venir al Club de Lectura de Tortosa, per a comentar la novel·la El primer dia de les nostres vides, també la vaig entrevistar per al programa de Canal 21 que s'emetrà el proper 29 de juny. Durant l'entrevista i durant el Club de Lectura, Teresa ens va informar de la recent publicació d'un nou llibre, El blog de Lola Pons, on li venia de gust canviar de registre. Després de dues novel·les ambientades en la guerra civil i la postguerra, i d'una novel·la amb cert to de tristesa, ara Teresa Roig volia divertir-se i divertir-nos. En certa manera ha fet un viatge literari de la guerra, a l'amor i l'humor, però, tal com diu ella mateixa, tots els llibres parlen en el fons d'amor.




Jacob Jankowski recorda a la seva vellesa el seu pas per un circ durant l'època de la gran despressió americana. La novel·la és un continu flash back entre el present en un geriàtric i la joventut al circ, cosa que ens posa davant de dues novel·les, o de dos tons diferents. En primer lloc, els records de la joventut al circ són plens d'acció, impulsats pel tren on viatja el circ. Poden sentir les olors dels animals i els hòmens barrejats, i amuntegats en més d'una ocasió. El món del circ pot tenir molt de bucòlic, però la història ens despulla una realitat dura, de grans diferències, de privilegis per a uns pocs i, sobretot, de penúries per a la majoria, amb el fantasma de l'atur, la fam i la mort amenaçant a cada cantonada, a cada vagó d'un tren de proscrits de la societat, on la vida dels hòmens pot tenir menys valor que la d'un animal. Però sota la carpa sempre naix l'amor impossible a qui, una elefanta, la Rosie, li donarà una oportunitat.



A butxacades, de Joan Todó. Contes amb tons i registres molt diferents on l’autor possiblement experimenta. Contes realistes i dramàtics conviuen amb altres aparentment més distesos, el drama de l’atur actual al costat d’una revisió del món de les novel·les cavalleresques, surrealistes i caldersianes situacions que viu algún personatge, al costat d’una típica nit de farra que viuen uns amics... Però el conjunt dels relats amaga, o destapa, cert sentiment de tristesa, de pessimisme, qui sap si mirall del seu autor. Potser sí, o potser no, de forma conscient o inconscient, l’última paraula del llibre està escrita amb aquesta intenció: autorretrat.
Vicent, un noi de casa bona consentit, aterra a un destí desconegut per passar l'estiu, enviat pels seus pares, un any més, amb l'objectiu de rebre una mica de disciplina. Amb aires de superioritat, està segur que no en treuran res, que podrà fer tot el que vulgui com sempre, que res el pot sorprendre. Però s'equivoca; i tant si s'equivoca. 





Després d'un llarg silenci narratiu, arriba Micalet Verderol, la nova novel·la de Manel Ollé. En la mateixa línia que Macianet, el ventallenc, aquesta novel·la és un autèntic homenatge a la gent del poble, els que construeixen les històries, la Història, a la bona gent, a la gent amb valors, amb respecte a la paraula donada i a la terra que els acull.





