Ja feia temps que tenia ganes de publicar un nanorelat així al blog, i fins i tot tenia decidit el protagonisme de la paraula "pèsol"; però fou durant la conversa que vam mantenir a Móra d'Ebre després de la
presentació del llibre del Xulio que em vaig decidir.
Ja durant l'acte, Xulio va parlar del poder evocador de les paraules, de vegades superior a mil imatges, contràriament a la popular dita. Posava l'exemple de la paraula "taula", que la seva simple pronunciació evoca en cadascú de nosaltres una imatge de taula diferent.
Després, mentre sopàvem junts, vam tornar a incidir sobre el tema, i vaig dir que sovint els posts més breus són els més comentats, i vaig fer una petita juguesca: si escrivia un post simplement amb les paraules "aquell pèsol", rebria més de 20 comentaris.
Val a dir que el post no aconseguí aquesta xifra, però fou el més comentat de la setmana, i fins i tot va inspirar algun petit relat.
El poder evocador de les paraules. Tots tenim una experiència diferent amb els pèsols, records casolans, familiars o viatgers. A més, no és tracta d'un pèsol qualsevol, sinó "aquell". El demostratiu que l'acompanya ens l'envia lluny en l'espai o en el temps, en algun racó de la memòria que la paraula fa despertar.