04 de gener 2011

Joan Pinyol alliberat a Tortosa


Avinguda Capri, el recull de contes amb què Joan Pinyol fou finalista del IV Premi Pere Calders, és alliberat a la plaça de l'ajuntament de Tortosa, al damunt d'un parquímetre de zona blava. Algú que vagi a dipositar-hi monedes s'emportarà una alegria, espero.
Que consti, el llibre l'he deixat jo, no els Reixos.

idees + microaportacions = projectes. Neix Verkami.

Sabeu què és el crowdfunding? És una manera directa de finançar projectes creatius de tot tipus amb la suma d’aportacions individuals. Ara això e spot porsar en pràctica a través de la web Verkami .
Verkami es dirigeix a creadors independents que busquen finançament per materialitzar les seves idees. El seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions.
Només els projectes que en el termini de 40 dies arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de finançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s’han compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rep el finançament.
El crowdfunding és l'alternativa per a la creació i el consum cultural on els creadors recuperen la llibertat i el control total de les seves obres.
Per part meva seguiré amb interès l'evolució d'aquesta idea a la seva web que us convido a visitar.

03 de gener 2011

Haikú d'hivern 3


Somrius rodó
com guants d’infant petit,
dolç ninot blanc.

Desdefinicions (177)

abrasada. Abraçada amb molt de caliu.
universicari. Que realitza estudis superiors per a assassí.
horroròscop. Presagis que et conviden a no sortir del llit aquell dia.

02 de gener 2011

El perquè d'Aquell pèsol

Fa un parell de setmanes vaig penjar un nanoconte que deia textualment "Aquell pèsol". Tot té una explicació.
Ja feia temps que tenia ganes de publicar un nanorelat així al blog, i fins i tot tenia decidit el protagonisme de la paraula "pèsol"; però fou durant la conversa que vam mantenir a Móra d'Ebre després de la presentació del llibre del Xulio que em vaig decidir.
Ja durant l'acte, Xulio va parlar del poder evocador de les paraules, de vegades superior a mil imatges, contràriament a la popular dita. Posava l'exemple de la paraula "taula", que la seva simple pronunciació evoca en cadascú de nosaltres una imatge de taula diferent.
Després, mentre sopàvem junts, vam tornar a incidir sobre el tema, i vaig dir que sovint els posts més breus són els més comentats, i vaig fer una petita juguesca: si escrivia un post simplement amb les paraules "aquell pèsol", rebria més de 20 comentaris.
Val a dir que el post no aconseguí aquesta xifra, però fou el més comentat de la setmana, i fins i tot va inspirar algun petit relat.
El poder evocador de les paraules. Tots tenim una experiència diferent amb els pèsols, records casolans, familiars o viatgers. A més, no és tracta d'un pèsol qualsevol, sinó "aquell". El demostratiu que l'acompanya ens l'envia lluny en l'espai o en el temps, en algun racó de la memòria que la paraula fa despertar.

El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig

Un home madur, comptable, en plena decadència personal, familiar i laboral. Una noia jove, marginada o automarginada de la societat. Es troben als carrers de la ciutat i compartiran una "aventura" vital que pot canviar les seves trajectòries. Li recorda la seva filla. Li recorda els anys que compartia il·lusions amb la seva dona, les esperances d'una nova vida que es transformaran en dolor, en culpa, en retrets. Aquesta noia amb qui topa avui li ofereix una oportunitat de reconciliar-se amb el món.
De les seves mans coneixerem el passat, baixarem a les profunditats més fosques de la ciutat, i aconseguirem potser un bri d'esperança.

El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig, és l'obra guanyadora del Premi Roc Boronat 2010, i us en llegeixo un fragment que gairebé sembla un conte:

01 de gener 2011

Mil petons

T'envio mil petons de formes i colors distints.
Tots fan somriure,
tots volen fer-se amics del teu desig.
.
Bon any, molta salut i força petons.
Imatge del blog de Montse Amat.

Happy new year, d'ABBA

Happy new year, d'ABBA. BON ANY!!!




I no us torneu tan bojos i boges com Jim Carrey ( o sí)

31 de desembre 2010

Nanoconte de cap d'any

Mentre pela els grans de raïm, litúrgicament, una serpentina es creua al seu camí. Ella no pot esperar al petó de les dotze.

Resum literari de l'any

Aquesta data acostuma a aprofitar-se per fer balanç de l'any, mirar enrere i comprovar que el pas tirànic del temps ha deixat alguna petjada. Aquest 2010 que ara ens deixa no he publicat cap llibre en solitari, però literàriament no ha estat gens malament. Fer un resum com aquest, a més de ser molt útil per a reunir totes les activitats realitzades durant l'any, m'ompli de satisfacció per la tasca feta, pel record de la gent que he conegut i pel desig que encara em desperten els projectes que veuran fruit l'any vinent (llibres, cançons, teatre, titelles, curtmetratges i contes, molts contes). FELIÇ 2011!!!
.
I Mostra Oberta de Poesia a Alcanar i al llibre col·lectiu.
Llibre col·lectiu Poems&blogs. Poetes a la xarxa.
Llibre col·lectiu L'arbreda ebrenca, de March Editors.
Guió i presentació del programa televisiu a Canal 21.
Organització 3a Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
Coordinació del Club de Lectura de Tortosa.
Estrena i presentacions del curtmetratge Espantant gavines.
Participació al blog Contes divers amb 8 microcontes.
Participació als Relats conjunts.
Participació a les Històries veïnals.
Participació al Bolet literari.
Col·laboració al programa de ràdio Tortosa La Pèrgola.
Participació a l'homenatge a Manuel Pérez Bonfill.
Presentació dels llibres: Les bruixes d'Arnes, de David Martí; Esmorzars de l'Ebre, d'Ignasi Revés; El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo; Mitja dotzena d'ous, de Jordi Pijoan.
Lectura poema de Vicent Andrés Estellés al Correllengua d'Amposta.
Xerrada sobre blogs i literatura a la Setmana del llibre en català a Barcelona.
Presentacions d'Una sortida digna: Fira Literària de Jesús, Amposta, Tarragona, Cambrils, Cornudella de Montsant, Les Borges del Camp, Falset, Fira del llibre ebrenc,
Alliberament de llibres en bars de Tortosa.
Promoció del poemari col·lectiu Totes les sortides dignes, editat per Petròpolis.
Lectura de contes: Vilafranca del Penedès, Llibreria A peu de pàgina, Gandesa.
El vertigen del trapezista a l'Escola Mowgli de Reus.
Visita a l'IES Ramon Berenguer IV .
Visita al CEIP Daniel Mangrané de Jesús.
Una sortida digna al Club de Lectura de Jesús.
Bookcrossing: alliberament d'una trentena de llibres pels carrers de Tortosa, Amposta, La Ràpita, Falset, Reus, Tarragona, Barcelona.
I els 862 posts escrits en aquest blog.

Bolet literari (1)

Des de fa dos anys es ve organitzant el Bolet literari, una convocatòria gastronomicoliterària en honor al bolet que culmina amb una trobada a Otos, País Valencià, a principis de novembre. Francesc Mompó coordina aquesta convocatòria i en facilita informació a la secció corresponent del seu blog, i que recull tots els textos.

Enguany he participat per primer cop, tot i que de forma mínim i virtual, amb tres relats de l'únic gènere que ara tinc temps d'escriure: nanorelats.

Com a mostra, el primer que vaig escriure, amb final que s'intueix dramàtic:

.

“No ho sé, prova’l”, foren les últimes paraules que va sentir.

Cares del món (182)


Una cara del món que Màrius Domingo va caçar al Carcaix.

30 de desembre 2010

Perfil de núvols,
pel sol que fuig encesos.
El cel batega.
.
Text inspirat en una imatge de la Zel.

Més contes divers

L’hivern arriba i el dia comença a crèixer, diu el padrí. Deu tenir raó, suposo, tot i que jugo a portar-li la contrària, perquè m’agrada veure com s’enfada de mentida, i com m’abraça pel darrere com si m’escanyés pel coll, i com acaba fent-me pessigolles. Dissabte al matí, quan fa tant de fred, em porta al llac. Ell es queda assegut en un banc, vigilant-me pel damunt del diari mentre rellisco amb la Martina pel gel. Ell diu que no patina perquè està una mica refredat. Sé que és mentida, no en sap de patinar, però faig veure que me’l crec.
.
Una nova participació al blog de Contes divers.

29 de desembre 2010

Resum Tens un racó dalt del món, 2a temporada

Aprofitant que s'acaba l'any, i que durant aquestes festes no emetrem programes nous, sinó repeticions, he muntat un petit vídeo amb imatges de tots els convidats i convidades d'aquesta segona temporada de Tens un racó dalt del món. Gràcies a tots i a totes i a l'equip de Canal 21 que m'ho ha posat molt fàcil. L'any vinent, més.

28 de desembre 2010

Històries veïnals, 8a edició

Després d'un parèntesi de diverses edicions, torno a participar a les Històries veïnals, a la 8a tongada. Si no ho coneixeu, es tracta d'escriure un relat entre quatre persones, on a cadascú li pertoca un fragment, amb algunes normes que el veí de dalt ens imposa. Podeu llegir el relat sencer en aquest enllaç. Aquest cop a mi m'ha tocat rematar el relat i, un cop llegit, m'adono que perfectament es pot vendre com un microconte.
.
"Andrea i Adriana, Adriana i Andrea, no sé fins quan durarà tot plegat. Dos noms, dues històries; un malson. Des de que morí sa mare i ens va deixar sols tot anà cada cop pitjor. Andrea i Adriana, pols irreconciliables que es necessiten alhora; pobra filla meva. Quan la visito no sé quina de les dues em trobaré, però l’escolto, i l’abraço i, després del petó de comiat, surto del sanatori amb un regust amarg a la boca, com un pastís de crema que s’ha fet malbé."

Ebre daurat


Classes de pesca vora el riu daurat.
Pessiga l’aigua, la canya, i s’acotxa el sol .

27 de desembre 2010

Haikú d'hivern 2


M’aculls sincera,
m’amago al teu recer.
Llençols amics.

Desdefinicions

Avui, les Desdefinicions són gentilesa de Marc Guarro:

Felígres: gat de ceràmica.

Caipiranya: beguda tropical que et xucla la sang.

Terràntula: aràcnid molt verinós que viu arran de terra.

26 de desembre 2010

L'espectacle de la vida

Algunes persones em pregunten com puc actualitzar el blog dos o tres cops al dia. Molt fàcil: reprimint-me per no fer-ho més sovint. I és que l'espectacle de la vida és molt generós.

Criatures obstinades, d'Aimee Bender

Criatures obstinades, d'Aimee Bender, de Club Editor, és un recull de relats original, a mig camí de la fantasia i el realisme pur i dur, amic del surrealisme, que manté despert a qui el llegeix, atent a la següent sorpresa, farcit d'imatges gairebé pictòriques com aquesta:
"Pensa que potser és una d'aquestes persones que viuran per sempre, però quan es talla afaitant-se, sagna tan profusametn que al lavabo apareix escrita amb sang la paraula MORTAL."
.

Els inicis d'algun conte et fan estar alerta des del primer moment:
"L'home va nar a la botiga d'animals domèstics per comprar-se un homent que li fes companyia."
"Deu homes van a deu metges."
"La parella amb caps de carabassa es va casar."
.
I altres detalls curiosos:
"Es va comprar un bitllet a París amb totes les milles que havia acumulat a la targeta de crèdit, però de seguida es va adonar que no sabia ni un borrall de francès i li va fer por veure's menjant cervell de vedella per accident."
"Estimo totes les dones, es deia. Li agradava emprovar-se barrets a les botigues."