El unionistes es posen a la boca la bonica paraula “junts”, com si ser independents comportés, obligatòriament, una traumàtica separació. Això és manipular les paraules, apropiar-se’n el significat de forma partidària. I és que ser independents no és antònim d’estar junts, ni sinònim, tot depèn de la voluntat. Jo sóc independent dels meus amics i familiars, i bé saben que em tenen al seu costat per tot allò que faci falta, sense necessitat que cap de nosaltres s’imposi a la resta. Aquesta és la millor manera d’estar junts: en primer lloc, de forma voluntària, perquè, a la força, sota l’amenaça i la por, dos no estan junts, sinó emmanillats; en segon lloc, aportant cadascuna de les parts allò que vol i pot aportar, al seu estil.
Amb la independència, si una majoria de catalans i catalanes ho volem, Catalunya no se’n va enlloc, continuarà al seu racó de món, sense sortir-se’n de la Via Làctea, contribuint i col·laborant amb la resta de nacions del món, a la nostra manera pacífica de ser, amb els nostres defectes i virtuts; som gent acostumada a obrir els braços als visitants, a no acceptar els invasors.
Ah, important! i donant els 12 punts dels Festival d’Eurovisió a la cançó que més ens agradi, o a la cançó d’un país amic, com acostuma a passar.
Junts ens anirà millor; l’un al costat de l’altre, no damunt.
