tens un racó dalt del món: Carrers estrets

01 de juliol 2008

Carrers estrets

Què fa que els carrers semblin estrets?

La distància entre les cases o el nostre punt de vista?

13 comentaris:

Striper ha dit...: La nostra amplada segur!!!!; 1 de juliol del 2008, a les 7:30
Anònim ha dit...: De vegades hi ha qui té el punt de vista més estret que qualsevol carrer.; 1 de juliol del 2008, a les 9:21
estrip ha dit...: depenen de si t'hi poses de cara o de costat, no? de costat potser semblen infinits.; 1 de juliol del 2008, a les 10:54
Carme Rosanas ha dit...: Hi ha carrers que recordava amples de quan era nena i ara són estrets.; 1 de juliol del 2008, a les 11:02
Mon ha dit...: jo visco en un carrer estret segons la gent, per mi es el carrer mes ample del mon No hi ha gratacels, ni transit, ni semafors, i passejen turistes despistats... Per no tenir no tenim ni sol i el terra amb l'humitat es una catifa verda ...; 1 de juliol del 2008, a les 11:36
Anònim ha dit...: Jo diria que una barreja de totes dues coses.

I, parlant de carrers estrets, i com que m'ha vingut el cap, et deixo aquí "Carreronet" de Rafael Catardi, des de l'Alguer.

De la mia minyonia carreronet
Quanta mai anys t'he portat al cor,
aixi com t’he deixat, eres pobret,
ma a la tardeta te vestives de or ;
de or, de veus, cançons i llumeretes,
de plors de minyonets i de risetes.
Me so gitat pel mòn pè ma fé home,
Sò tornat ple de anys i estraquitud,
Allunt de tù, carreronet estret
Lo goig de la vida havia peldut

Tot ès com a primer.... a la tardata
Lo sol te visti de or i d'arrecades;
los nigrils se consiguin... i Llucieta
fa sempre les sues llongues xatxarades;

La gata li salpa '1 peix de la griella,
i bruja ‘l sofregit a la paella.

Tot ès com a primer, sol una vella
Sense mès aconhort i ni salut
No habita mès al meu carreronet;

me volia aguardar.....ma no ha pogut!; 1 de juliol del 2008, a les 11:54
Anònim ha dit...: El nostre punt de vista. Hi ha carrers estrets que poden semblar avingudes en el moment adequat.; 1 de juliol del 2008, a les 12:44
Anònim ha dit...: Reflexions sobre percepcions o la dura realitat:

A mi em sembla que si treuen la moto ja s'hi passarà millor.

Cordialment,

JB; 1 de juliol del 2008, a les 12:51
Jobove - Reus ha dit...: la majoria d'aquestes construccions entre carrer a la antigüetat eren comunes; 1 de juliol del 2008, a les 17:56
Cèlia ha dit...: La distància pròpia dels ulls! (volia fer una broma i m'ha quedat patètic, avui no tinc el dia...); 1 de juliol del 2008, a les 18:40
Anònim ha dit...: Jo crec que és una mica tot plegat. La nostra perspectiva, la distància entre les cases i també la profunditat del carrer.
Però en sí, tot son percepcions que poden ser diferents depenent de l'individu. És una mica com ha dit la Carme quan ha recordat que de menuda veia carrers amples que ara li semblen estrets.; 1 de juliol del 2008, a les 23:54
Anònim ha dit...: Jo crec que és pel fet que el cel es veu petit, petit... :); 2 de juliol del 2008, a les 13:19
MeiAlbiol ha dit...: Jo crec que la nostra mida fa molt a l'hora de veure una cosa estreta o ampla :S

De totes formes... les persones són les que veuen les coses estretes, fins que no hi eres dins no hi ets conscient!; 2 de juliol del 2008, a les 19:08