09 de desembre 2008

No em turmenta el cel


No em turmenta el cel,
ni un bosc de núvols m’amenaça
amb posat de remugaire incert;
l’aigua de massa pluges m’ha esbandit
el temor que ja no em glaça.
.
I si d’alguna plaça sóc captiu,
i si em commou alguna flama,
és per l’amor que encara et tinc
i la tendresa que m’empara.
.

8 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Molt bonic, Jesús.

Rita ha dit...

Maco el text i maca la fotografia...

kika ha dit...

a mes de molt bonic, avui per a mi el trobo molt i molt escaient. gracies!

romanidemata ha dit...

si no fos per la tendresa, la ma de l'amor...

salut
m'agrada!

Montse ha dit...

quina enveja em feu els poetes! (ja ho sé, sempre ho dic, però és que és cert!)

Striper ha dit...

Noi molt maco i tendre.

Elna ha dit...

Jesús,

Envejo "sanament" el vostre amor. Quina sort que us teniu!

Mònica Amorós

Roser Caño Valls ha dit...

Realment molt molt bonic!