.
"Avui, per sort, ha de sortir a la força, a fer unes gestions personalment. Un cop és a fora i comprova el bon temps que fa, una sensació llunyana el transporta anys enrere. Quan anava al col·legi al seu poble i feia un dia així de maco, tots els xiquets i xiquetes es conxorxaven i, després de dinar, tornaven de casa carregats amb cantimplores i pilotes; llavors, començava una pressió ferotge als mestres perquè els portessin d’excursió. Sovint els mestres cedien davant la insistència dels alumnes i, poc després, s’iniciava el trajecte, en fila de dos, fins al camp de futbol. Si era tardor, era inevitable, en passar pel parc, la fressa de cent peus contra les fulles seques, aixecant pols i un soroll divertit que el posa de bon humor quan el recorda."
6 comentaris:
preciós bocí!
jesús, hauré de comprar-me "el vertígen" per saber, si en tornar a casa, algun dels nens lluia un preciós forat als pantalons. concretament a l'alçada dels genolls.
El record d'aquest frissar i fressar les fulles seques... I les arrastrava'm... i es calava a les orelles el de tots junts. Els arbres s'havien despullat i la roba a terra la trepitjava'm./ avui anem amb cotxe, però he vist una reconada que el vent acumula... Hi tornaré a passa aqusta tarda i em vindrà a la memòria el que ens expliqueu. Anton.
Sí, molt bonic. La veritat és que m'he sentit transportat mentre el llegia, talment com si jo hagués estat un d'aquests xiquets...
Precios recordatori del teu llibre , que estic molt orgullos per tenir.lo dedicat per tu.
MOLT MACO.MOLT TENDRER, PERO JO ESTIC FETA D' UNA PASTA QUE PER SEGUIR HAIG DE TENIR ELS ULLS MOLT OBERTS. JUGANT AMB BCN.....
Preciós tast el que ens has deixat ! (Jo ja l'he demanat al Tió). I així podré saber com continuen les aventures d'aquests vailets !
Publica un comentari a l'entrada