30 d’octubre 2008

els anys viscuts, o els anys que ens resten?


De vegades, ens sentim abatuts per l'insuportable pes que ens cau damunt.

Però què se'ns fa més feixuc?,
els anys viscuts, o els anys que ens resten?

Felicitats petites(68)

De vegades ens presenten una persona o ens trobem amb desconeguts en una reunió, i durant la primera conversa, per treure algun tema, es parla de l'edat. Algú intenta endevinar la teva i aposta que n'aparentes tres menys dels que tens en realitat.
Aquesta és una bona felicitat petita, no?
Llavors se't planteja un dubte: treure't, virtualment, aquests anys durant una estona; o fardar del bé que et mantens, per la teva edat.

.

29 d’octubre 2008

El vertigen del trapezista a L'Escala


El petit trapezista ja està preparat per a anar cap a L'Escala, ja que demà, 30 d'octubre, a les 21.00, comentarem El vertigen del trapezista al Club de Lectura de la Biblioteca Víctor Català. Aquesta mena d'activitats, en contacte amb lectors i lectores que ja han llegit el llibre és molt enriquidor per ambdues parts i sempre em fa molta il·lusió. Per això no em sap cap greu travessar tota Catalunya per visitar un Club de Lectura.

Val a dir que aprofitaré per registrar una entrevista que tenia pendent per al programa ISBN de Canal Nord TV de Figueres, i per passar uns dies a la Costa Brava i Girona.

80è joc literari

Ja hem arribat al 80è d'aquests jocs literaris que proposo tots els dimecres, i l'últim del mes d'octubre. Això vol dir que s'acaben les oportunitats d'obtenir números pel premi del mes : un lot de música d'autors ebrencs.
Avui només cal que em digueu el nom d'aquest escriptor (que no es deia Plácido), que va nèixer el 1846 i va morir a Barcelona el 1930.


Com cada setmana, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

El termini per a participar als jocs literaris del mes d'octubre és el 4 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

28 d’octubre 2008

Bloc de fotos


De tant en tant m'agrada compartir les meves imatges al Bloc de fotos.

Fragments recomanats: Kitchen, de Banana Yoshimoto

Un nou text que he rebut en resposta a la proposta que vaig fer d'enviar-me Fragments regomanats. En aquest cas, la Marta Corbera ens recomana un fragment de Kitchen, de la japonesa Banana Yoshimoto.
"Creo que la cocina es el lugar del mundo que más me gusta. En la cocina, no importa de quién ni cómo sea, o en cualquier sitio donde se haga comida, no sufro. Si es posible, prefiero que sea funcional y que esté muy usada. Con los trapos secos y limpios, y los azulejos blancos y brillantes.
Incluso las cocinas sucísimas me encantan.
Aunque haya restos de verduras esparcidos por el suelo y esté tan sucio que la suela de las zapatillas quede ennegrecida, si la cocina es muy grande, me gusta. Si allí se yergue una nevera enorme, llena de comida como para pasar un invierno, me gusta apoyarme en su puerta plateada. Cuando levanto los ojos de la cocina de gas grasienta y del cuchillo oxidado, en la ventana brillan las estrellas solitarias.
Sólo estamos la cocina y yo. Pero creo que es mejor que pensar que en este mundo estoy yo sola."

27 d’octubre 2008

Blog recomanat al 3cat24

Avui he rebut un nou regal. Tens un racó dalt del món és el blog recomanat d'avui del 3cat24, gràcies al Víctor Pàmies.

Aquesta secció de la web de notícies de Televisió de Catalunya, recomana un blog cada dia.

Capçalera


Després d'un any i mig de funcionament del blog per fi m'he decidit a posar una imatge a la capçalera. En tenia un bon grapat per a escollir, però la que he triat em sembla molt adient. Vaig fer la foto des de l'embassament de Siurana, a Cornudella de Montsant, i al fons es veuen les muntanyes de les Gritelles i el poble de Siurana que només s'endevina, amagat dalt de tot.

Aquest és una mica el meu racó dalt del món. Per qui no ho sàpiga, el nom del blog és el títol del meu primer llibre, i també un anagrama del meu poble, Cornudella de Montsant.

Desdefinicions (78)

Ni les Desdefinicions ni els diners donen la felicitat, però ajuden:


infinit. Nit eterna.

individu. Indi de dol perquè se li ha mort la dona.

industrial. Competició consistent en saltar de màquina en màquina dins d’una fàbrica amb una moto.

inSolent. Astre que es creu el centre de l’univers i tracta amb poc respecte a tothom.

26 d’octubre 2008

Coneixes Els secrets de la reina?


Xúlio Ricardo Trigo, l'autor de la novel·la Els secrets de la reina, en sorteja cinc exemplars al seu blog El violinista celest.
L’única condició és respondre una pregunta molt senzilla:

Quin és l’hotel rural, antic balneari, que surt a les pàgines de la novel·la?
El dia 31 d'octubre acaba el termini per a participar.

Blogs degustació

Si et vols desbloquejar, blogueja!


Saragatona: Cançons i tipus
Eines de llengua: Inconcrecions i falsificacions
Finès entre tots i totes: Un mentider talentós
Sobre llibres: Una imatge val més...
Des d'on neixen tots els somnis: Missatge extraterrestre
Et vaig veure en un somriure: Dona
El basar de les espècies: Un any de podcasts

La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera

Amb el rerefons de la invasió soviètica de Txecoslovàquia l'any 1968, La inostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera, és una novel·la plena d'interrogants sobre l'existència humana, sobre la feblesa, sobre l'amor, sobre el vertigen, sobre la feixuguesa, sobre la lleugeresa del ser.

"El cel crepuscular de la desaparició ho tenyeix tot amb l'encís de la nostàlgia."

"No existeix cap mena de possibilitat de conprovar quina decisió és la millor, perquè no existeix cap comparació possible. L'home ho viu tot de seguida per primera vegada i sense cap preparació. Com si un actor representés la seva obra sense el més petit assaig."

"Si la maternitat és el Sacrifici personificat, aleshores el destí de la filla no és altre que la Culpa que no es pot expiar mai."

"La casualitat està plena d'encís, la necessitat no."

"Franz tenia dotze anys quan el pare de sobte va abandonar la seva mare. El nen intuïa que havia passat alguna cosa greu, però la mare va dissimular el drama amb paraules neutres i amesurades pe rno traumatitzar-lo. Aquell mateix dia van anar junts a la ciutat i quan sortien de casa Franz es va adonar que la seva mare portava a cada peu una sabata diferent. Es va quedar confús, volia avisar-la, però al mateix temps temia que una advertència com aquella la podria ferir. va passar amb ella dues hores a la ciutat sense poder treure els ulls dels seus peus. Aquell dia va començar a entendre què era el sofriment".

"Si practica el culte a Sabina, és més aviat com a religió que com a amor."

"La majoria de la gent fuig de les seves penes cap al futur. S'imaginen una línia en la pista del temps, més enllà de la qual el seu patiment actual deixarà d'existir. però Tereza no veia aquesta línia davant d'ella. L'única manera de trobar consol era mirar cap enrera."

"Les qüestions veritablement serioses són només aquelles que fins i tot un nen pot plantejar."

25 d’octubre 2008

Petita petjada a Frankfurt


Jo ja dic que el meu trapezista viatja més que jo. Aquí el podeu veure a l'estand de Cossetània a la Fira de Frankfurt. La foto està extreta del facebook del Jordi Ferré.

The River, de Bruce Springsteen

Per aclamació polular, avui The River, de Bruce Springsteen, que suposo que serà una de les favorites al proper festival de la cançó d'aquest blog.


24 d’octubre 2008

Club de Lectura de Tortosa

Per qui vulgui i pugui apuntar-se, us recordo que el dia 27 d'octubre, a les 19.30, comentarem al Club de Lectura de Tortosa la novel·la El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez.
Us espero a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

La pluja signa versos


La pluja signa versos vinya endins,
pel Priorat de la nostàlgia.
Fruits de tardor ensuma l’aire
i ones de terra bateguen vora el cor
i la verema avança
i s’escampa verge l’esperança
pels dits fràgils del record.
.
.

Cares del món (69)


Una cara del món una mica pallasseta que, a més de tenir cura de nosaltres, ens regala un somriure.

23 d’octubre 2008

Llegir o jugar amb els amics? Versió Epi i Blas

Què és millor, gaudir d'una bona lectura o jugar amb els amics? Hi ha moments per a tot, és veritat. Veiem com solucionen aquest fals dilema uns estimats i vells coneguts: Epi i Blas.

Felicitats petites(67)

De vegades, poc després de pensar en una persona ens la trobem pel carrer. Aquesta casualitat ens crea certa felicitat petita, perquè creiem trobar-nos enmig d'alguna maquinació del destí, que es preocupa per nosaltres i no ha deixat de tenir-nos en compte.

.

Rierada de poemes

Si tot va bé, aquest dissabte assistiré a la segona sessió d'Una rierada de poemes, el I Festival de poesia de Les Borges del Camp, amb la participació de:
Jorge Brotons
Rosa Comes
Toni Ibàñez
Mireia Vidal-Conte
Dissabte, 25 d'octubre de 2008, 18:00 h.
Sala Noble de Cal Dasca

22 d’octubre 2008

Intent de suborn


Acabo de patir un intent de suborn. He de reconèixer que l'oferta és temptadora, però, de moment, he resistit i no m'han pogut extreure la solució del joc literari d'avui.

Malgrat tot, la carn és feble, sobretot quan arribi l'hora de berenar.

Potser si els bombons no fossin virtuals tindrien més efecte. Però només potser.

;-)

79è joc literari

Ja hem arribat al 79è d'aquests jocs literaris que proposo tots els dimecres, el quart del mes d'octubre amb el qual podreu aconseguir més números pel premi del mes : un lot de música d'autors ebrencs.

Avui us proposo una mena d'enigma per a endevinar el títol d'un llibre i el seu autor/a:

El llibre comença amb El preu, tot just quan eres dempeus damunt del billar, i s'acaba amb La fi de la festa.

Us sembla difícil? Doncs podreu trobar un parell de pistes relacionades amb el llibre i amb l'autor en aquests dos blogs:
Et vaig veure en un somriure
Nuesa literària


Com cada setmana, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

El termini per a participar als jocs literaris del mes d'octure és el 4 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

21 d’octubre 2008

De peus al riu


Els xiquets no dubten entre creuar un riu passant pel pont, o mullar-se els peus.

Foto del blog d'Isol.

Fragments recomanats: "L'obra mestra desconeguda", d'Honoré de Balzac

La setmana passada vaig anunciar l'inici d'una secció, Fragments recomanats, en la qual heu d'enviar-me un fragment breu d'algun llibre que vulgueu compartir. Podeu trobar el meu correu electrònic visualitzant el meu perfil.
Aquesta setmana arriba la proposta d'Helena Arumi , que recomana "L'obra mestra inconeguda" d'Honoré de Balzac, per "la seva delicadesa, una mena de puresa literària poc habitual, i una precisió exquisida en l'ús dels mots, de forma que fa apassionada la lectura i el fenomen artístic en si mateix".

"...Què hi falta? Un no res, però aquest no res ho és tot. Teniu l'aparença de la vida, però no expresseu la seva plenitud desbordant, aquell no sé què que potser és l'ànima i que flota ennuvoladament sobre l'aparença; en fi, aquella flor de vida que Ticià i Rafael han copsat. Partint del punt extrem on heu arribat, es podria fer potser una pintura excel·lent, però us canseu massa aviat. L'home vulgar admira, i el veritable entès somriu..."

20 d’octubre 2008

Un nou microrelat de ciència ficció


El concurs convocat pel blog Hespèria va incitar el meu gust pels microrelats, i n'he escrit uns quants més de ciència ficció, com ara aquest:



"Els tripulants de la nau interestel·lar estudien seriosament convocar una vaga de fam. Tenir estómac de metacrilat restarà, sens dubte, contundència a l’acció."

Desdefinicions (77)

Ja porto 77 setmanes desdefinint-me a sobre:


escorrialles. Restes que queden al Parlament dels tips de riure que es fan els diputats al seu seient.

deutor. Divinitat amb comptes pendents per pagar.

inferior. Or de baixa qualitat.

inTeresant. Que desperta l’interès de la Maite.

19 d’octubre 2008

El petit trapezista a ràdio Capvespre

El 16 de maig vaig presentar El vertigen del trapezista a Vallromanes, de la mà del Toni Ibáñez. Acte seguit, vaig participar al programa Capvespre de ràdio Vallromanes. Per manca de temps i, sobretot, per la poca traça tecnològica que tinc, fins avui no he penjat en aquest blog la gravació del programa. I si ho he fet, sobretot és perquè pugueu escoltar les cançons que vaig portar i que us recomano amb els cinc sentits

A la primera part podreu escoltar:
Al minut 03.09, És com un miracle, de Montse Castellà, que també podeu veure en vídeo aquí.
Al minut 23.12, Vine amb mi, del primer disc de Jesús Fusté

A la segona part:
Al minut 12.42, Quan tornis a veure'm, de Jesús Fusté, cançó que ha tingut la generositat de venir a cantar, acompanyat de Toni Just, en un parell de presentacions.

Si voleu, també podeu escoltar la lectura de dos contes: a l'inici de la primera part, Espantant gavines, llegit per Mariluz, la regidora de Cultura; i al minut 00.37 de la segona part, La muntanya més gran del món, llegit per mi mateix.




Blogs degustació

Rovellons no sé si se'n troben, però de posts interessants, sí:

Un dia de color: Blanc... boira
Nòmades del vent: boirines ...
Pa sucat amb oli: Adéu
De fora vingueren: La cançó de l'enfadós
El vertigen del trapezista: Benvolguda Emília

18 d’octubre 2008

Més propostes al joc literari creatiu

Aquesta setmana han arribat més propostes al 77è joc literari , de tipus creatiu, que vaig proposar el 8 d'octubre.
Us recordo que podeu participar fins el 4 de novembre, i obtenir així numeros per al sorteig dels premis del mes.
La setmana passada vaig mostrar els primers textos, i aquí en teniu més: El gra de la palla, Transparència, La maleta sarda, Coses i altres coses, Des d'on neixen tots els somnis, Cap a la A, Enlloc.

Shhh

De sempre he estat aquí, sol i empresonat en un senyal de tràfic.
Quin avorriment veure passar els cotxes, si fa no fa, tots iguals.
Famílies amb nens consentits que manen als pares. Més d'una volta han baixat aquests petits monstres - projectes de persona - i han fet trontollar el senyal fràgil on habito, posant en perill la meva integritat vital.
I els pares, ni as ni bèstia, com si els hi manques una bullida, pobrets.
M'imagino quan són a casa. Casa, llar?, uf, costa d'imaginar amb aquests elements destralers i hiperactius. No deuen saber el significat del silenci ni de la placidesa, aquest plaer innombrable, sobre tot quan ens és manllevat.
Jo, al senyal de transit on visc, sí que en tinc de silenci. A les nits només sento els grills i veig la lluna al meu damunt, expectant i provocadora. La lluna ha de ser una dona, per força. És tan magnètica que em destarota els sentits.
Sempre resto embadalit mirant-la. Shhh, mireu ja surt!

Llegint El riu que parla


El riu que parla és el darrer llibre col·lectiu en el qual he col·laborat (el tercer amb Aeditors). A més, la imatge de la portada està extreta d'una de les meves fotografies. Fa unes setmanes, alguns dels autors/es vam gravar un anunci del llibre per a Canal TE. Aquí em podeu veure durant la lectura d'un fragment del conte "Reconquesta".

Meravigliosa creatura, de Gianna Nannini

Meravigliosa creatura, de Gianna Nannini, per als amants de la música i les veus a la italiana:


17 d’octubre 2008

5 duros? Què és això?

Fa uns dies m'he sorprès amb un descuit de la memòria, un lapsus dels subconscient que delata de manera flagrant la meva edat.
Mentre parlava amb una persona molt joveneta, de la meva boca ha sortit l'expressió "cinc duros".

O sigui, que no m'he limitat ha comptar en pessetes, com fem la majoria encara, sinó que me n'he anat a aquesta mesura monetària tan enyorada.

M'he sentit com aquells vells que a la nostra joventut ens parlaven dels cèntims i dels rals.

Cares del món (68)


Dues cares del món, dos monstres cara a cara en una lluita sense treva a la taula de l'oficina: la grapadora contra la desgrapadora.

16 d’octubre 2008

Tens un racó dalt del món al programa QWERTY


Un moixonet m'ha xivat que el passat dimecres 8 d'octubre van recomanar aquest blog al programa de Barcelona TV, Qwerty, que presenta Joan Barril.
Aquí podeu veure el vídeo del programa. La recomanació surt del minut 22:05 i fins al 23:35.
Gràcies al programa per fixar-se en aquest blog i gràcies al moixonet.

Felicitats petites (66)

Un dia vas convidat a casa d'uns amics o familiars i, per una d'aquestes inajornables necessitats del nostre cos, has d'anar al lavabo. Acabada la feina més immediata i un cop més relaxat, els ulls se te'n van cap a la bàscula. No pots evitar la temptació de pujar-hi i comproves que... peses 200 grams menys!!! No em negareu que aquesta és una bona felicitat petita.
Evidentment, no et passa pel cap que la bàscula pugui estar mal ajustada. Bé, sí que se't passa, però la idea fuig de seguida.

15 d’octubre 2008

Proposeu textos


Una visitant em va proposar la setmana passada posar un poema de Joan Margarit al blog. Això m'ha suggerit la idea d'una nova secció fixa: Fragments recomanats.

Per aquest motiu, us proposo que m'envieu fragments breus de llibres de qualsevol autor/a, en prosa o en vers, que us vingui de gust recomanar, compartir o comentar, per a posar-los al blog.

Podeu trobar el correu electrònic visualitzant el meu perfil.

Animeu-vos a compartir la vostra literatura preferida.

78è joc literari

Ja hem arribat al tercer joc literari del mes d'octubre amb un clàssic d'aquesta secció: l'anagrama.

Avui heu d'endevinar el següent anagrama que, d'una manera o altra, té alguna relació amb el nom de l'autor/a que amaga:

I ET CALLA UN COR

Com ja sabeu, es tracta de canviar d'ordre les lletres per tal que aparegui el nom d'aquest/a autor/a.

Per facilitar la feina he amagat pistes gràcies a la col·laboració d'aquests blogs:
Més content que un gínjol
L'habitació dels mals endreços

Com cada setmana, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.
Us recordo que el premi del mes serà un lot de música d'autors ebrencs.

El termini per a participar als jocs literaris del mes d'octure és el 4 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

14 d’octubre 2008

Al terra de suor antiga el cep s’arrela



Al terra de suor antiga el cep s’arrela,
de mans amic, del cel deutor,
i amb el tall de la verema,
del vi novell amant gelós.


.

Guanyador de la Corona d'heli sòlid

Aquesta setmana sí que es pot dir que estic de sort, ja que els tres organitzadors del blog Hespéria m'han elegit com a guanyador del Concurs de relats breus de ciència ficció, amb un màxim de 140 caràcters, pel microconte que vaig publicar en aquest blog.
Lluiré amb orgull la corona d'heli sòlid.
Aquí podeu llegir la resta de microcontes presentats:



13 d’octubre 2008

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté

Un petit tast de l'espectacle i del CD de Jesús Fusté, Lletres d'aigua, del qual us vaig parlar fa uns dies. Ja fa més d'un any que el seu grup toca aquest espectacle i us puc assegurar que en aquest temps no han parat de crèixer i millorar-lo. No us el perdeu.

Desdefinicions (76)

El consum moderat de Desdefinicions afecta l'estat d'ànim, favorablement.

ameetlla. Trobar-se amb una ametlla anglesa.

esgarriFrança. Tremolor amb sensació de fred que ve del Nord.

espiGOLar. Arar fent gols aquí i allà, de tant en tant.

RAC1nia. Rencor per alguna mala notícia escoltada en una coneguda emisora de ràdio.

NOTA: Aquesta última en resposta al repte llançat pel Jordi dilluns passat.

12 d’octubre 2008

Guanyador del Premis Cat Literatura


Acabo d'assabentar-me de la notícia que he guanyat el Premis cat, categoria Literatura, que s'atorga per votació popular. No cal dir que em sento molt honorat i agraït pel premi, especialment per la qualitat dels altres blogs nominats (Un lloc per nosaltres, Univers privat, Col·lecció de moments, Filant prim i Paraules i mots).
Felicitats als organitzadors i a la resta de blogs guanyadors en les diferents categories:
Revelació: La meva illa roja
Sentiments: Nòmades del vent
Compromès: Ara mateix
Visual: c@ts
Carismàtic: Llum de dona
Divulgació: Centpeus
Comunitari: Relats Conjunts

Blogs degustació

Tot i que avui no tinc res especial per celebrar, us regalo una passejada de mà d'uns quants blogs:


Centpeus: Primer riure; després pensar.
Buscant una família: Un munt de cadellets us necessiten.
Castell de cartes: L'interior dels silencis
Coses i altres coses: La força de la pregària
L'envolée: Els triangles no han estat mai bons
Nàusica: La meva Pilar (que serveixi per felicitar a totes les Pilars)

Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda

La guerra no té una presència directa, des de primera línia de foc, en aquesta novel·la. Malgrat això, el seu horror amara el llibre impregnant el lector d'una sensació de malson que no l'abandona en cap moment i que fa perdre el sentit de la realitat. El protagonista, un noi jove marcat des del naixement per una taca al front, se'n va de casa camí de la guerra, i navega per aquest viatge sense ser amo del seu rumb

"Riu avall baixaven tres ombres. Són soldats morts. Per estalviar-se la feina d'enterrar-los els llencen daltabaix del cingle del Merlot. Els empenyo amb la forca perquè no s'encallin i no es podreixin entre els jocs i les canyes que són el meu palau."

"Fent un esforç, vencent el mal dels meus pobres ossos vaig fer tot el que vaig poder per rodolar una mica avall. Les canyes van aturar-me. Plovisquejava. I em vaig abaltir sense acabar d'entendre que tot el bé d'aquest món m'hagués abandonat."

"Em vaig asseure damunt d'una pedra coberta de molsa humida a tocar d'aigua que clapotejava. Potser un dia un caçador o un rodacamins com jo, si moria a la vora d'on m'havia assegut, trobaraia la meva carcassa en comptes de trobar la carcassa d'un animal salvatge. Amb la punta del peu enretiraria un os i a sota hi hauria un cau de formigues o el cau d'un centpeus o algun cuc que es cargolaria desesperat de sentir-se descobert, de sentir tot el seu món desfet."

11 d’octubre 2008

Propostes creatives al 77è joc literari

Aquest dimecres us vaig proposar el 77è joc literari, de tipus creatiu, on heu d'escriure un petit relat entre 100 i 200 paraules, amb un curiós personatge com a protagonista. Ja podeu llegir els primers texts aquí mateix o als següents blogs: Friccions, Col·lecció de moments, Biblioaprenent, De Roquetes vinc, Bé i avant, De res, massa.
Més propostes aquí.
El cap de turc
Primer va ser la corba, que si havia causat no-se-sap quants accidents. Ho van eliminar. El proper accident, ho van carregar a l’arbre, l’arbre que portava més de 200 anys allí, culpable ara de tanta malícia. Tallat i trossejat va ser el merescut càstig. Però, els accidents continuaven – i jo preguntant-me, si és un accident, hi ha d’haver un culpable? Si hi ha un culpable, és un accident? – això si, preguntant-me les meves dubtes semàntiques sota veu perquè ja em temia que vindrien a per mi.
El proper a rebre les acusacions va ser en Déu mateix; que si la pluja, el sol, el vent, la boira ... però es veu que Déu és intocable i, així, per fi ha arribat el meu dia. La mala senyalització, tot una excusa clàssica per a rentar les mans i fer veure que alguna cosa canviarà. Ara suposo que em trauran i cap al centre de reciclatge, així la jugada surt doblement políticament correcte. Tant em fa, ja em deia mon pare, aquests humans no pararan de buscar la manera d’anar més ràpids fins que no s’adonin que el món és rodó i que, per molt ràpids que van, tornaran al mateix lloc.

Brian Cutts


Ninot interí

Que me’n vaig! Que plego!
No vull viure mai més en el perill triangular!
Deixeu-me residir en el cercle blau de l’obligatorietat o en el blanc, rodejat de roig, de la prohibició!
Les coses clares: obligat o prohibit, però aquest perill etern m’està destruint.
Prou tensió, vigília i angoixa.
Prou incertesa i dubte.
Vull deixar de pensar i que tot quedi clar.
Visca la rutina, els límits i la definició.
Estic caient a tires, perdent el color.
Si ben aviat no faig mudança quedaré ben esborrat.
Si fins i tot començo a estar rovellat!
D’aquest triangle sortiré ben aviat per quedar totalment encerclat.
Només cerco la pau.
Pau pel meu cos.
Pau pel meu esperit.

Jaume Bech

Temps de crisi
- És cert que fa molts anys que estic de servei i que la meua estructura s’ha deteriorat. Més degut al maltractament d’alguns poca-soltes i a la deixadesa dels que s’han d’ocupar del manteniment que no pas del meu envelliment. Avui sembla que tot s’arregla llençant les coses velles i posant-les noves. Ningú se’n recorda que aquest país ha prosperat reparant, sorgint i arreglant coses que han continuat fent servei durant anys i panys. En el meu cas, quatre cops de martell i una mà de pintura seria suficient per deixar-me com a nou. I diuen que la crisi amenaça l’estat del benestar. Ximplets!. L’amenaça està en el malbaratament, en la manca de cura i en la puta peresa. Ah si els vells aixequessin el cap! A calvotades ens farien adonar que, amb el que llencem podríem viure de sobres i fins i tot estalviar per a quan van maldades. Però, és clar, aquesta educació s’ha perdut i ni els mestres la recorden. Mestres, pares, autoritats, quina fauna! I tot plegat quin desgavell!-

Josep Cid

Ull per ull, d'Adrià Puntí

Ull per ull, una bona mostra de l'obra d'aquest cantautor català, Adrià Puntí.

10 d’octubre 2008

Silver river


Fa unes setmanes, la Sílvia Panisello i el Brian Cutts em van fer un regal especial, un regal d'aquests que agraeixes tant per la seva espontaneïtat, per la seva generositat, perquè es fa sense cap motiu aparent. Em van regalar la traducció a l'anglès del conte "De paper de plata", del recull El vertigen del trapezista, amb el nom Silver river. Aquí teniu el fragment inicial:



"They’re not biting today. It doesn’t matter; fishermen can be as patient as it takes. Despite the bluff and bluster of some, most of them afford less importance to the size and amount of fish caught than to the pleasant time they spend sitting peacefully here, in the company of their thoughts and getting to know themselves a little better than they did yesterday. People say that you have to know something or somebody really well before you can love them; if these fishermen invested just half the time in thinking about themselves as they do day-dreaming, they would truly come to love themselves. In this I have no doubt, being a firm believer in mankind’s common sense, usually."



Per si això fos poc, el Jordi Ferré anuncia al seu blog que Cossetània ha elegit El vertigen del trapezista per a incloure'l al Books in catalan, el catàleg que l'Associació d'Editors en Llengua Catalana editem cada any en motiu la Fira de Frankfurt, i en la qual ofereixen alguns llibres per a ser traduïts a altres idiomes.


Cares del món (67)




Una nova cara del món viatgera que arriba de l'altre costat de l'Atlàntic, concretament de New York, de la mà de la Montserrat.

09 d’octubre 2008

Un poema de Joan Margarit

A proposta de Mònica Amorós i en motiu del Premi Nacional de Poesia que ha rebut Joan Margarit, us transcric un poema del llibre Càlcul d'estructures, publicat per Proa al 2005.


Final de dia

Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.

Felicitats petites(65)

Miro de tant en tant (la veritat és que bastant sovint) les estadístiques del meu comptador i descobreixo que m'han arribat visites d'un blog que no tenia localitzat. Segueixo el fil i comprovo que algú que no conec de res ha decidit afegir un enllaç al meu blog, per la raó que sigui.

Aquesta porta que se m'obri, aquesta mà que se'm brinda des de la distància, és motiu més que suficient per gaudir d'una felicitat petita.

Gràcies als gairebé 350 enllaços (que jo sàpiga).
I la passió per les felicitats petites s'escampa.

08 d’octubre 2008

Dues persones de la paraula

Ahir vaig rebre dues cartes de dues persones del món de la imaginació, de la paraula, de la literatura. Dues cartes i dues persones molt diferents.

L'un és un home; assagista, traductor i poeta homenatjat. Té 77 anys.
L'altra és una dona, centrada de moment al món del conte i als seus estudis. Té 10 anys.

Ell és Gerard Vergés; i ella Irene López, que a la seva edat ja és mestressa d'una secció al programa d'Antena caro Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats, i a qui l'amo del basar ha creat un blog dedicat als seus contes, El cistell de les meves joguines.

77è joc literari

El passat 18 de setembre, el blog La Garrofa de Mont-roig va escriure un post amb una imatge que em va cridar l'atenció: una senyal de trànsit que demana a crits la jubilació. L'homenet que apareix en aquesta senyal serà el protagonista del 77è joc literari, de tipus creatiu, ja que ell serà el personatge principal del text que haureu d'escriure, entre 100 i 200 paraules (seré estricte en aquesta extensió).

Heu d'enviar les vostres propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i població, i jo aniré mostrant els textos, si no em dieu el contrari. Si teniu un blog, us proposo que també hi pengeu els textos, i jo afegiré un enllaç.
Com sempre en aquesta mena de jocs, demano a professors i professores que promoguin la participació entre el seu alumnat.

El fet de participar representarà obtenir números per al sorteig del premi del mes, que ja sabeu que és un lot de bona música.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes serà el 4 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

07 d’octubre 2008

Quan sigui gran


"Quan eres petit, què volies ser de gran?"

Aquesta és una pregunta bastant comuna, i sovint l'he respost de diverses maneres, però ara m'adono de quin era realment el meu desig.

Quan era un xiquet, de gran volia continuar sent un xiquet. I em sembla que, en part, ho he aconseguit.

06 d’octubre 2008

Tres dedicatòries especials de Jesús Moncada

Durant l'acte literari que va tenir lloc a Arnes, les germanes Teresa i Neus Pallarés, lectores emocionades i amigues personals de Jesús Moncada, ens van mostrar tres dedicatòries molt especials que els va regalar l'autor mequinensà, i que ara són autèntics tresors.





Desdefinicions (75)

Qui desdefiniciona , els seus mals espanta.


esCOMbrar. Agranar determinada emisora de ràdio.

satisfaxió. Bona notícia que ens arriba via fax.

simillars. Cases adossades molt iguals una que l’altra.

viholar. Saludar sense permís.

05 d’octubre 2008

El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez

En motiu de la reunió del Club de Lectura de Tortosa del 27 d’octubre m’he rellegit El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez, i he de dir que en aquesta segona lectura encara he gaudit més que la primera i certifico que és una de les obres mestres de l’autor.
Des de la primera línea el lector queda corprès pel llenguatge de García Márquez, pel seu domini d’unes frases perfectes on no hi sobra ni hi manca ni una síl·laba. Els amors interminablement desaforats, les situacions surrealistes o el món ancestral i primari que ens narra amb l’estil característic del realisme màgic, que l’autor domina com ningú, fan que passem les hores enganxats a les seves pàgines.
La selecció acurada i impossible d’adjectius ens sorprèn a cada pàgina. N’he seleccionat una petita mostra: orden casi demente, respiración inerme, naufragio inelectable, corazón insomne, páncreas hermético, mano terrestre, amor domesticado, borrachitos felices, decadencia honorable, parsimonia sacramental, apetito venéreo, olor pensativo, telegramas desaforados, acordeones lánguidos, perfume equívoco, paciencia mineral, tetamenta astronómica, casualidades deliciosas, nostalgia agazapada, azul inverosímil, suplicio fascinante, belleza interminable, senos atónitos, nostalgias alborotadas...

També són moltes les expressions que ens criden l’atenció i que mereixen ser destacades: contienda estéril contra la muerte, humor de naufragio, aguacero de desastre, cataclismo de amor, el peso invencible de su edad, las grietas de su respiración, un manejo ético del olvido, los rumbos inciertos de sus presagios, con el cuervo del destino en el hombro, el estoicismo de un burro de carga, la determinación ciega de los amores contrariados, la lucidez perversa de la nostalgia, el pànico instantáneo de la felicidad...

Per a elegir un fragment només cal obrir el llibre a l’atzar i posar-se a llegir en veu alta unes quantes línies, i notarem com les paraules ens omplen la boca i ens fan reviure les passions dels personatges. De totes maneres, he fet l’esforç de triar-ne algun:

“Al anochecer, en el instante opresivo del tránsito, se alzaba de las ciénagas una tormenta de zancudos carniceros, y una tierna vaharada de mierda humana, cálida y triste, revolvía en el fondo del alma la certidumbre de la muerte.”
“Ni él ni ella podían decir si esa servidumbre recíproca se fundaba en el amor o en la comodidad, pero nunca se lo habían preguntado con la mano en el corazón, porque ambos preferían desde siempre ignorar la respuesta.”
“Ambos se asustaron con la comprobación desoladora de que en tantos años de lidia conyugal no habían hecho mucho más que pastorear rencores.”
“Un presidente liberal no le parecía ni más ni menos que un presidente conservador, sólo que peor vestido.”
“Los síntomas del amor son los mimos que el cólera.”
“Y entonces alcanzó a darse cuenta de que se había muerto sin comunión, sin tiempo para arrepentirse de nada ni despedirse de nadie, a las cuatro y siete minutos de la tarde del domingo de Pentecostés.”
“Una noche regresó del paseo diario aturdida por la revelación de que no sólo se podía ser feliz sin amor sino también contra el amor.”
“Era todavía demasiado joven para saber que la memoria del corazón elimina los malos recuerdos y magnifica los buenos, y que gracias a ese artificio logramos sobrellevar el pasado.”
“La inclemencia de la realidad se metía a borbotones por la ventanilla.”
“Lo comprobó con la compasión de los hijos a quienes la vida ha ido convirtiendo en padres de sus padres, y por primera vez se dolió de no haber estado con el suyo en la soledad de sus errores.”
“Se miró por un instante en el espejo del coche y vio que también su imagen seguía pensando en Fermina Daza”.
“Los seres humanos no nacen para siempre el día en que sus madres los alumbran, sino que la vida los obliga otra vez y muchas veces a parirse a sí mismos.”
“Buques decrépitos, todavía a flote por pura distracción de la fatalidad.”
“Un matrimonio de interés con un hombre que no quiere es la manera más baja de ser puta.”
“Ambos se iban dejando traicionar por los recuerdos, ablandándose sin quererlo, queriéndose sin decirlo, , y terminaban muriéndose de amor por el suelo, embadurnados de espumas fragantes.”
“Se trataban con la confianza de dos esposos que se habían ocultado tantas cosas en esta vida que ya no les quedaba casi nada para decirse.”
“Sin darse cuenta, empezaba a diferir sus problemas con la esperanza de que los resolviera la muerte.”
“El buque avanzaba con sus pasos contados, poniendo un pie antes de poner el otro: un immenso animal en acecho. Fermina Daza había regresado de la ansiedad.”
“Nada en este mundo era más difícil que el amor.”

04 d’octubre 2008

Guanyador i solucions des jocs literaris de setembre

Ja tenim guanyador dels jocs literaris del mes de setembre, Brian Cutts, que s'emportarà un lot de llibres d'Editorial La Campana. Gràcies a tothom per participar.

Aquestes són les solucions dels jocs literaris de setembre.

72è joc literari: Lliri entre cards, d'Ausias March i també de Gerard Vergés.
73è joc literari: Jesús Moncada.
74è joc literari: totes les respostes són correctes.
75è joc literari: 1714, d'Alfred Bosch i Quatre dies a l'Àfrica, de Toni Sala.

Humility i Prudence, de Wim Mertens

Emotiva música al piano composta per Wim Mertens. Dues propostes:Humility i Prudence.



03 d’octubre 2008

El record d'aquell mar


El record d'aquell mar
que has desat a la vitrina,
batega encara,
i l'onada,
i la sal,
i la gavina.
.

Cares del món (66)

Les vacances dels blocaires són una estraordinària font de proveïment de Cares del món. Aquesta l'envia Carles Mulet, captada durant la seva estada a a Ateca, un poble de l'Aragó.

Supsoso que a tothom li recorda a algú, no?

02 d’octubre 2008

Tertúlia del cotxe a la tele

Fa una setmana vaig participar a la tertúlia del programa Dixa'm vore, del Canal Terres de l'Ebre, gravat en directe. Em va fer il·lusió compartir comentaris sobre llibres i el món dels blogs amb Miquel Esteve, recent guanyador del XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre pel llibre Heydrich i les agents del saló Kitty, perquè aquesta tertúlia ja l'havíem començat durant la passada Fira del llibre ebrenc, quan ell ens va acompanyar a la meva dona i a mi amb el seu cotxe de Móra la Nova a Móra d'Ebre.
I és que les relacions, intercanvis, col·laboracions, suports, engrescaments, recolzaments i coincidències entre autors/es ebrencs no para de crèixer, en benefici de tothom.

Felicitats petites(64)

Vas al super i trobes que està d'oferta la teva marca preferida de xocolata, aquella amb lleuger sabor de taronja. És una doble felicitat petita : primer, perquè no sempre estàs segur de trobar-ne, cosa que et crea certa frustració; segon, perquè a més està d'oferta! Sembla que la Fortuna hagi estat generosa amb tu aquesta setmana.
En compres quatre rajoles i t'estalvies vuitanta cèntims.
Llàstima que després et gastis tot l'estalvi en una bossa de patates ondulades que no estava a la llista.

01 d’octubre 2008

El vertigen del trapezista al Club de Lectura de Tarragona

Ahir vaig poder compartir tertúlia i comentaris sobre El vertigen del trapezista al Club de Lectura de Tarragona, tal com vaig comentar fa uns dies. Em sembla que ha estat una xerrada amena on he pogut copsar les diverses interpretacions que cada lector (o millor dit, lectora, majoritàriament) han fet del llibre. Hem parlat dels contes, de blogs, de nostàlgia; he mostrat imatges molt relacionades amb l'argument d'algun relat; de deixat escoltar un fragment de la cançó És com un miracle, de la Montse Castellà, amb fragments extrets d'un dels contes; els he llegit, com a modest regal, un conte inèdit que serà inclòs al proper recull; i ens hem fet una foto de grup.
Jo que he viscut els Clubs de Lectura des dels dos bàndols, certifico que són una eina fantàstica.

Gràcies a tots i totes per l'acolliment.

76è joc literari

Comencen els jocs literaris del mes d'octubre amb la imatge de dos protagonistes de la literatura catalana com a pista. La pregunta d'avui és molt breu: quin és l'ofici, de 13 lletres segons l'autora, de la protagonista del llibre?
Com cada setmana, heu d'enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població.

Com vaig informar ahir, el premi del mes serà un lot de música d'autors ebrencs.

El termini per a participar als jocs literaris del mes d'octure és el 4 de novembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.