Dia de l'orgull friki

A petició del company del basar, i tal com vaig fer l'any passat, m'afegeixo a la celebració del Dia de l'orgull friki, per tal de practicar aquest saludable esport de riure's d'u nmateix.

Per això he recuperat dues imatges de quan tenia temps per fer aquesta mena de muntatges divertits. A la primera estic encarnat d'Umberto Tozzi a la portada d'un dels seus discs, el primer LP que em vaig comprar l'any 1981. Aquest cantautor italià era el meu preferit a finals dels 70 i principis dels 80. No em pregunteu per què; és quelcom d'irracional i emotiu, lligat segurament als records d'adolescència. Gairebé és l'únic que ha superat el pas del temps. En aques blog ja n'he mostrat diverses cançons: aquí, aquí, aquí. Per qui vulgui tastar-ne més, prescindint de les suades Te amo, Tú i Glòria, us es recomano unes quantes més: aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, per exemple.

Però el meu ventall musical s'ha obert molt, fins a arribar a gairebé tots els estils musicals, des de Louis Armstrong o Sinatra, fins a Vivaldi o Bach, passant per Dire Straits i Supertramp, per Lluís Llach i Serrat, i arribant a l'amic Jesús Fusté, entre moltíssims altres, com ara aquest quartet retocat.