Fragment final de El petit príncep, d'Antoine de Saint Exupery.
"Aquest és, per a mi, el paisatge més bell i més trist del món. És el mateix paisatge de la pàgina anterior, però l'he dibuixat un cop més per a mostrar-vos-el bé. Aquí va ser on el petit príncep aparegué a la Terra, i on després va desaparèixer.
Mireu atentament aquest paisatge per tal d'estar segurs que el reconeixereu, si viatgeu un dia a l'Àfrica, al desert. I si passeu per allí, us ho prego: no us doneu pressa; espereu un moment, exactament sota l'estrella. Si llavors un xiquet arriba fins a vosaltres, si riu, si té cabells d'or, si no respon quan li preguntes, endevinareu qui és. Sigueu amables llavors! No em deixeu tan trist. Escriviu-me deseguida, dieu-me que el petit príncep ha tornat."
16 comentaris:
Un llibre ple de joia , por i magia tot plegat una mica el que amb tota la il.lusio sents tu ara.
Ostres Jesús...
Que ja et vaig dir que estava tovetaa...
Benvingut petit príncep Marc!
(aviat arribarà el meu...)
M'emociones, Jesús,
No sé si té els cabells d'or, però que importa el color? segur que riu o riurà en dos dies i que no contestarà les preguntes... més aviat en farà moltes, com el més tendre de tots els Petits Prínceps.
Sí, sí: m'afanyo i t'escric de seguida. Enhorabona, company! ¿És el primer o el segon? ¿O el tercer? Jo també estic esperant l'arribada -imminent!- d'un príncep o princesa -no en sabem res, del seu entrecuix. Sorpresa.
A mi aquest tros cada vegada que el llegeixo m'arriba molt endins. Preciós post.
Felicitats pel teu Petit Princep!
enhorabona i per molts anys!
Com m'agrada que comparteixis aquests moments tan vostres amb nosaltres...
Quina joia! :-)
Rep també les meves felicitacions més sentides.
Recuperarem totes ls màgies, tots els somnis, totes les cançons, tots els contes...sigues feliç, sigueu feliços!
La vostra felicitat és encomanadissa. Ja sabem que hi ha un punt de nostàlgia al darrere. El desig de tendresa és tan gran...
Gràcies per participar-la, Jesús i els seus corresponsals.
Olga
Els petits prínceps omplen d'alegria les vides per sempre...
i, en no res, el petit príncep serà el rei de la casa. moltes felicitats jesús.
Príncep? Jo crec que és el rei, que ja s'està apoderant de la casa :)
El paisatge més bell i més trist del món, en efecte. Escriurem a en Saint-Exupery i li direm que el seu petit príncep, en realitat no ha marxat mai. Una abraçada!
Aquest post, m'ha robat el cor!
Jesús, Maite, Marc, us dessitjo el millor. Enhorabona i molta felicitat per a vosatres.
Publica un comentari a l'entrada