"No sé quan vaig perdre el control, ni com els mes peus perderen el tacte de la roca. Sols recordo la sensació de cavalcar en el buit i el no-so del trot d’un cavall, allunyant de mi la seva amazona. Ella, com sentint-se alliberada, s’acomiadava amb un somriure, i els seus ulls s’anaren fent petits en la distància, fins perdre’s rera un núvol per sempre.".
Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Ja he parlat abans de la llegenda del salt dela reina mora, i trobareu més informació a la pàgina que hi dedica cornudellaweb .
.
Gràcies a Araceli Merino per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.
12 comentaris:
M'encata Siurana!
A l'altre punta del poble hi ha una posta de sol magnífica. Hi vaig ser una vegada asseguda damunt d'una roca que sortia, a l'aire, i va ser espectacular.
uns amics ens van portar a aquest lloc tan magnific (i ens van explicar la llegenda del salt) fa un parell d'anys - es impressionant!
Un lloc molt , bonic , jo no he llegit el teu primer llibre potser que ho faci.
Un privilegi aquesta combinació d'imatge i paraules. Posa la pell de gallina.
El lloc és preciós, sense cap mena de dubte
Vertigen. El paisatge promet, però amb les alçades no puc i la llegenda m'ho confirma...
...m'agrada aquest concepte del "no-so"...
Salutacions,
S.
Quina imatge de vertigen!
No el conec, però es veu preciós i els mots li encimbellen la bellesa. Quants racons tenim al llarg dels Països Catalans que encara ens són desconeguts.
Salut i Terra des del sud.
Una foto bonica i unes paraules precioses!
és un bonic relat
Un lloc amb molta màgia, això segur! De joveneta m'encantava anar a passar alguns dies al refugi...
Jesús Ma.
Encantada de poder ilustrar les teves paraules amb una foto meva. Això em converteix en una espectadora d'excepció... de la bellesa de Siurana i de la força del teu relat.
Publica un comentari a l'entrada