Quan el significat de les paraules és incomprensible encara, queda el tacte de la veu i el llenguatge de les mans.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
19 comentaris:
El tacte, la seguretat i a mes es reciproc.
Quin post i quina imatge més dolça...
Esteu vivint moments i sensacions inoblidables, que es quedaran marcades a la vostra pell i la vostra memòria.
Gaudiu-los amb força!
Per a mi aquest moments són la Felicitat en la seva essència més pura... i quant podem dir amb una carícia i quant rebem amb una mirada
Quina meravella de post... Dolç, dolç...
Gaudiu-ne molt d'aquests moments de felicitat!
les mans son la tendresa en estat pur, i aquesta forma que te el marc d'aferrar-se es un instint primari, que t'acompanyará per sempre.
el tacto lo da y lo transmite todo
LO MILLOR D'AQUESTA VIDA,AIXO ES LO QUE ESTEU VIVINT. PERO AMB EL PAS DEL TEMPS, NO OLVIDEU EL PODER CURATIU DEL TACTA.
JUGANT AMB BCN.
Que boniques... Que bonic.
Quina meravella... moltíssimes gràcies per compartir-ho :-))
Preciosa imatge!
el tacte? sentit bàsic... unes imatges que fan sentir, Jesus. Felicitats!
Súper boniques les fotos, Jesús!
Quins moments...després es recorden sempre. Enhorabona que encara no t'ho havia dit!
Aquestes imatges son poesia pura :)
Ai que crec que estes mans les vorem créixer a esta blog :)
És precios, hauriem de poder guardar amb les fotos les sensacions per reviureles quan ja es fan grans...
Diuen que vivim en una època que ens toquem poc. La tendresa, el tacte, unes mans, recuperar els silencis...
Un bon senyal diu més que les paraules. Bonic post!
Molt bon post. Molt bona frase.
Publica un comentari a l'entrada