"Malgrat tot, al riu, no pot guardar-li rancor. Fins i tot, quan el veu baixar amb tan poca aigua, té por que no se li mori als braços, i voldria sentir-lo ben gros i potent, amb la força que a ella li manca."
Fragment del conte "La vida i el riu", inclòs a El vertigen del trapezista.
Lo mig del món de Roser Vernet
Fa 2 hores
7 comentaris:
A mi m'agrada més veure Tortosa des del Roser. Però quina tranquil·litat més estranya es respira des d'on has fet l'enregistrament! Normalment sempre està ple de gent i de cotxes. :)
ja ho explica també una de les parets que el controlen: "lo riu és vida".
He trobat les teves paraules plenes de lirisme: "Malgrat... li manca"
Miraré de trobar el teu llibre i és clar, llegir-lo ;)
....perquè ÉS i ens DÓNA vida.
Moltes felicitats pel bloc i per totes les iniciatives que vas portant a terme en paral·lel
Com has pogut veure vaig arribar a escriure el poema inspirat en "A la barana dels teus dits" però encara no he tingut temps de fer-ne un alliberament, que he estat molt enfeinat.
Una abraçada
(L'adjunto eh xD)
"A la barana dels teus dits
s’ha aturat la primavera
i el reflexe de la Lluna
i la llum de les estrelles.
A la barana dels teus dits
s’han abocat els teus ulls
i el blau de les seves mirades.
El silenci
les caricies
i les teves abraçades.
S’ha aturat el mar
i les seves onades
i el cel.
A la barana dels teus dits
s’ha aturat la gespa, la música
i les gotes de rosada.
S’han recolçat els meus somriures
i les teves paraules.
Ha acaronat el vent
i les fulles a la tardor
llunyanes terres
somnis
serpentines
confetti
i fins i tot el meu sexe."
Un fragment molt bonic que sap a poc, a molt poc, i incita a la lectura.
Sempre que vinc a Tortosa fotografio lo riu. Amb aquesta gravació se m'ha fet un petit nus a la panxa.
Janet
Publica un comentari a l'entrada