"L’informe mèdic és fred, inhumà, gairebé incomprensible al principi, però definitiu. La sentència és ferma, i el nombre de mesos que li resten, escassos, inconcrets, insuficients (innecessaris?)."
Us proposo afegir més adjectius al final d'aquest microconte amb la mort de rerefons.
De fet, la mort serà protagonista els propers mesos; però no patiu, no des del punt de vista dramàtic, sinó amb tendresa i humor.
21 comentaris:
agònics i perduts...
(em sap greu, però no sé si li sabré veure el cantó tendre i positiu a la mort, encara... a veure si m'hi ajudes...)
enigmàtics, desdibuixats, túmids, agredolços…
esfilagarsats i equívocs...
Em sembla una bona idea mirar la mort amb tendresa i humor, sense ella estaríem perduts, vull dir més encara.
nostàlgics
L'informe agre.
La sentència dura.
Els dies que li resten grisos
previsibles, vertiginosos, maleïdament finits.
preciosos
mesos de vint-i-vuit dies tots; sempre faltant-li-hi un parell de dies.
CRUELS,ESTUPIDS,DIFICILS,....
JUGANT AMB BCN.
...lleugers, suaus i subtils com la brisa marinera d'un capvespre fugaç; mesos, dies i hores eterns, instantànis.
Com la vida, com la mort.
somnolentment esfereïts
malauradament se li farà fins i tot llarg.
uns mesos sentenciats a acabar-se. Com ell. Com jo. Com tot.
tremolosos, buits, absurds, esborronats, indesitjables, esfereïdors, fugissers, curts...
i, alhora, tendres, valuosos, insubstituïbles, plens de vivències, profunds, callats, curulls de vida interior, de preguntes i d'interrogants, de comiats i de declaracions d'amor.
absurds, inclements, atzarosos, estintolats, mecànics, esfilagarsats,...; en definitiva, buits.
tendresa, humor i mort?
sona interessant...
l'informe, definitiu, la sentència ¿justa?, el destí, atzarós.
injustos i sense veu...
Escolta, tots hem de parlar del mateix tema? Com la USD?
És que a mi, aquestes coses m'afecten!!!!
angoixant, esborronador, mandrós... posar-se a cercar un altre metge amb aquesta xafogor
inevitables..
glaçats, incomprensiva, rabiosa...
Publica un comentari a l'entrada