M'han obligat a sentir l'enyorament és una cançó de Montse Castellà, inclosa al seu disc L'escriptor inexistent, on també es pot esoltar És com un miracle. Com la resta del disc, les lletres de la cançó estan fetes amb retalls de textos de diversos autors; en aquest cas, Artur Bladé, J.S. Cervelló, Manuel Pérez Bonfill, Jacint Verdaguer, Jesús Moncada, Andreu Carranza i jo mateix. La veu és de Monts Llusà i el piano de Jordi Grisó. Una cançó que parla de la guerra, de l'exili, de l'amor a la terra. Cada cop que l'escolto se'm posa la carn de gallina.
NOTA: ahir a la nit vaig retirar provisionalment aquest post perquè havia pujat de forma deficient el vídeo al Youtube. Ara ja està arranjar.
9 comentaris:
Felicitats per la nominació al Premi Lletra.
Jordi Cervera
És impressionant, realment posa la pell de gallina. Quina combinació més ben trenada d'autors! Una petita joia.
Emociona d'escoltar, i tant que si
Patir d'enyor és una malaltia :(
I aquestes paraules són tristes !
Una cançò molt que resprira melangia a bots i a barrals. M'ha agradat molt.
Moltes felicitats per la nominació, no en tenia ni idea!
Canço plena de sentiment.
Ostres Tibau, això sí que és dur d'aguantar, sense que el plor maldi per sortir i vessar-se enfora. Com un riu de llàgrimes de tots els expatriats, com un record inamovible del que som i hem estat. Salvem la memòria com un tresor valuós, com un camí cap a un futur d'esperança.
Gràcies!
Impossible escoltar-la sense sentir un nus a l’estomac. Sentiment en estat pur.
Em sumo a les felicitacions. Caram tu, en SM… quin luxe
Esgarrifances no pas de fred....uf...per a no oblidar mai la nostra recent malaguanyada història
Publica un comentari a l'entrada