Li agrada endeçar els sentiments en calaixos perfectes. No vol perdre ni un segon a l'hora de buscar emocions.
.
Foto extreta del blog d'Scorphoto.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 48 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Bon dia Jesús.
No tinc res que comentar però com que m'alce del llit a les set i veig que sempre has deixat alguna cosa a la xarxa m'aprope a veure que n'hi ha.
ja, ja molt! ja m'agradaria que fos tan fàcil i controlable...
Molt pràctic, sobretot si els calaixos no tenen fons per permetre les emocions moure's d'un a l'altre...
Bon dia.
El sistema dels calaixos és molt pràctic :)
Molt bo, Jesús. Crec que no hi ha ningú que d'una manera o altra no ho hagi intentat... això d'endreçar sentiment i emocions... però com diu el Ferran sovint els calaixos no tenen fons...
Gràcies Jesús, ja saps que les imatges són per compartir-les.
Ja voldria jo, tenir endreçats i a ma, aquest caos de sentiments que es la vida.
em sembla que es ben difícil, per no dir gairebé impossible...
les emocions solen defugir quedar-se tancadetes.
m'agrada molt el moble de la foto, lo de tancar els sentiments en calaixos per tenir-los ben ordenats, no
És realment bo!
Salut i Terra
(...) Però aquest vespre, asseguts l'un davant de l'altre, li he explicat que obrir-los un per un fins trobar aquella emoció també pot ser divertit.
És la imatge que sempre recorde d'aquella bellíssima i ignarada novel·la, Crineres de foc.
feia temps que no llegia unes paraules que em quedessin tan gravades a la pell... m'ha semblat veure els meus, de calaixos
Tan de bo puguessem guardar alguns i no haver de treure'ls mai :)
Publica un comentari a l'entrada