El sol es pon mentre espero l'onada. Tinc arena a les sabates, molta paciència encara i, penso, unes cames prou maques. El vent em despentina..
Text inspirat en una foto d'en Joan.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
El sol es pon mentre espero l'onada. Tinc arena a les sabates, molta paciència encara i, penso, unes cames prou maques. El vent em despentina.
2 comentaris:
El vent em despentina. I em sento caminant mar endins. Resseguint el camí del sol. Fins al final. És un viatge llarg, sense equipatge i amb sorra a les sabates.
...I em torna a pentinar, fent-me tirabuixons, imitant el moviment bresol-lador de les ones.
Publica un comentari a l'entrada