El sol es pon mentre espero l'onada. Tinc arena a les sabates, molta paciència encara i, penso, unes cames prou maques. El vent em despentina..
Text inspirat en una foto d'en Joan.
Pinzellades LXXX ( Un home i una dona )
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El vent em despentina. I em sento caminant mar endins. Resseguint el camí del sol. Fins al final. És un viatge llarg, sense equipatge i amb sorra a les sabates.
...I em torna a pentinar, fent-me tirabuixons, imitant el moviment bresol-lador de les ones.
Publica un comentari a l'entrada