L'home manuscrit, de Manuel Baixauli

Feia molt de temps que tenia a la lleixa de pendents L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, en part pel gran nombre de comentaris que els darrers temps he vist publicats a la Catosfera. De vegades, aquesta expectativa que es crea fa una mica de por a l'hora de començar un llibre, però des de les primeres pàgines s'ha evaporat el pànic a la decepció, per donar pas a la sorpresa, a sentir el plaer de llegir.

La vida del protagonista, com qualsevol mortal, és plena de dubtes i de camins que cal escollir; però en el seu cas, en moments transcendentals (quin moment no ho és?) ha rebut el suport d'Ell, en forma d'escrits que es troba als llocs més insospitats (en un paper dins d'un llibre de la biblioteca, a les parets d'un far abandonat, a la sala d'espera d'un dentista, en un programa de ràdio) i que li insinuen, descaradament, el camí que cal prendre, com una mena de fantasmes del passat o del futur.

No cometre el delicte de dir qui és aquest Ell que dirigeix, com un titellaire, la seva vida, a distància primer, cara a cara al final.

Aquest poder de la paraula escrita, el protagonista també l'utilitza per a escriure la seva obra magna: el Dietari. No escriurà res més en tota la vida, només un dietari gegantí que, en un moment determinat, reescriu, corregeix, amplia i, finalment retalla amb la intenció de deixar-ne només l'essència, reduïda a una sola paraula, si pot ser.

Escriure és una forma de tornar a viure, una segona oportunitat?

Us deixo uns fragments:

.

"La vida no és un aparador de documents, sinó tot el que en queda al marge. El Dietari parla dels marges."

"...vaig furgar en el passat: en el magatzem polsós dels afores de la ment, on hi ha proscrits records inútils, febles o enutjosos, entre cendres i olors i ecos i espectres, hi havia l'anècdota que em parlava, per primera volda, d'Ell."

"Tot el que un escriu és suc autobiogràfic, legítima revenja, crit metoditzat. Els llibres, com els aliments, haurien de dur una etiqueta amb la seua composició: tant per cent de fel, de libido, de brossa..."

"Sempre acabem creient per fatiga o peresa o desconcert. Tota creença: una claudicació."