el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
La talla en quatre trossos amb una serra enorme. La travessa amb una dotzena d’espases lluents. Quan obre la caixa tot era una il·lusió. En realitat, l’estima.
3 comentaris:
Quina màgia el món de les il·lusions...
El problema és quan això passa i en obrir la caixa resulta que no era una il·lusió. També diu que, en realitat, l'estima.
Una abraçada,
Pilar
m'has pres el comentari ninona...
És curiós: si canvies el gènere del conte, no s'entén.
Publica un comentari a l'entrada