
Quatre dones reben quatre regals de les seves mares amb l'anunci que algun dia els faran servei: una cadira, unes tisores, un tros de roba i un pot de vidre amb herbes. Passen els anys, i no és fins que les quatre dones es troben, que aquests regals esdevenen màgics.
Màgia que sorgeix fruit del treball conjunt, ja que, com explica l'autora al pròleg, les filles de què parla al relat són cofundadores de Llambrusca.
2 comentaris:
Qui diu que la màgia no existeix? Gràcies, Jesús.
Gràcies, Jesús, per la teva resenya. El conte va dedicat a les meves companyes de Llambrusca i, per extensió, a totes aquelles persones que treballen unint esforços individuals per millorar interessos col·lectius. Àngelscym
Publica un comentari a l'entrada