La boira és aigua indecisa, aigua amb pressa per tastar els arbres, aigua que el riu enyora.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.
Oliveres mil·lenàries, per Romà Senar
Fa 1 minut
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
La boira és un núvol que vol besar la terra.
Mai havia pensat en la boira com aigua indecisa, ni com un núvol que volgués besar la terra. Que bonic i que poètic...
La boira és un truc de l'existència per tal que parem atenció a les formes que sovint ens passen desapercebudes a causa dels colors i dels detalls, i també un truc de l'existència que ens fa estimar i imaginar aquella bellesa que sabem que hi és però que no veiem del tot.
... o decidida a abraçar la terra
Es fantàstic la dimensió que pren la meva foto amb les teves paraules...Gracies.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada