La boira és aigua indecisa, aigua amb pressa per tastar els arbres, aigua que el riu enyora.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.
la pàgina 99
Fa 40 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
La boira és un núvol que vol besar la terra.
Mai havia pensat en la boira com aigua indecisa, ni com un núvol que volgués besar la terra. Que bonic i que poètic...
La boira és un truc de l'existència per tal que parem atenció a les formes que sovint ens passen desapercebudes a causa dels colors i dels detalls, i també un truc de l'existència que ens fa estimar i imaginar aquella bellesa que sabem que hi és però que no veiem del tot.
... o decidida a abraçar la terra
Es fantàstic la dimensió que pren la meva foto amb les teves paraules...Gracies.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada