A l'auxili de l'autoestima

Febles i humans com som, de vegades necessitem mimar-nos una mica i alimentar l'autoestima en moments delicats. Avui he rebut una notícia que no aixeca els ànims precisament, unes xifres de vendes que et fan replantejar el sentit de tot plegat, la necessitat d'abocar un llibre més a un mercat on només sobreviuen i es sobreveuen uns pocs, sigui pel que sigui.
Però de tant en tant t'arriba un correu, un missatge, una esperança en veu d'algun lector o lectora que et socorre, que et fa continuar. Per això, avui, perdoneu-me, necessito recuperar un correu de fa uns mesos que alimenta la meva malmesa autoestima:
.
Vaig tenir ocasió d'estar present la setmana passada a Móra d'Ebre, en la ronda de presentacions en què vas llegir un dels relats del teu nou llibre (Ploure, de I un cop de vent els despentina). Vaig restar estabornit per la qualitat de l'escrit, la rodonesa de l'estructura, les eli·lipsis magníficament administrades...

En fi, només volia felicitar-te per la lectura d'aquell conte, que em va projectar guspires d'un relat de Murakami a "El salze cec i la dona adormida".