tens un racó dalt del món: Per a relats conjunts

18 de març 2012

Per a relats conjunts

Si et miro massa temps als ulls puc perdre el sentit o, pitjor encara, semblar un babau. M'aniria bé una cigarreta als dits; molt millor que menjar cacaus del bol sense parar. Em faig l'interessant i simulo escoltar els músics. El trompeta improvisa i el baix li marca el ritme. Potser em caldria arriscar algun cop d'una vegada, escriure fora de la pauta. La meva mà, indecisa encara, et palpa el genoll. Somrius, també deu agradar-te el jazz.
.
Microconte per als Relats conjunts d'aquest mes.

6 comentaris:

Sergi ha dit...: Sembla una bona tàctica això de portar-la a un concert de jazz, no?; 18 de març del 2012, a les 16:40
el fem fatal ha dit...: M'ha agradat la manera com els músics, encara que el tocador de genolls només faci veure que els escolta, l'inspiren a improvisar...; 19 de març del 2012, a les 9:31
Elfreelang ha dit...: A ritme de jazz els tímids es fan atrevits!; 19 de març del 2012, a les 11:50
montse ha dit...: Un relat amb un bon joc de paraules.; 19 de març del 2012, a les 19:12
Pilar ha dit...: Al final els dits han trobat quelcom millor que una cigarreta. Segur que fora de la pauta va escriure ua obra mestra. ^0^; 23 de març del 2012, a les 8:29
Rafel ha dit...: Aquestes actuacions em recorden el cine de barri, he, he...; 23 de març del 2012, a les 18:29

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)