Llegint Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

No sóc immune al pes del viatge

No sóc immune al pes del viatge. 
El vent dels dies fa volar els meus cabells.
.
Inspirat en una imatge de Judit Frigola.

Les mames sempre guanyen

Jocs infantils al parc de Tortosa. Peco d'indiscret i pregunto a una xiqueta quants anys té. Quatre. I mig. Em torna la indiscreció. "Jo quaranta", arrodoneixo a la baixa, molt a la baixa, per a fer-li més entenedora la dada, no per altra cosa. "La mama et guanya", diu. "Les mames sempre guanyen", afegeix.

248è joc literari

Fa dies que descansàvem de jocs literaris. Avui us en proposo un de creatiu inspirat per aquesta notícia.
Sí, un nou cranc invasor arriba al Delta de l'Ebre. Penso que això us pot inspirar uan bona història, de ciències naturals o de ciència ficció, com vulgueu.
Com sempre, podeu escriure els textos en un comentari o penjar-los als vostres blogs (prego enllaços).

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, a Tens un racó dalt del món

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, seran els protagonista del programa d'aquesta setmana a Tensun racó dalt del món.
Enric Querol serà el convidat, que juntament amb Josep Solervicens n'ha fet una edició crítica publicada recentment, i que ens ajudarà a conèixer millor aquest autor i aquesta obra cabdal de la literatura catalana del segle XVI.
El programa es podrà veure el dia 30 de maig, a les 21.00 h. i en posteriors repeticions durant la setmana.

Centenari de Joan Sales

19-11-2012 Centenari de Joan Sales, autor d'Incerta glòria, un dels llibres que més em va marcar a la meva joventut. Com a homenatge, durant l'any aniré penjant fragments del llibre:

.

De pacifista en temps de pau ho és tothom… Es tracta de ser-ho sempre, en temps de pau i en temps de guerra, en totes les circumstàncies. Si no, no voldria dir res: no valdria la pena dir-se pacifista.

 

Properes activitats: Roquetes, Tortosa i Móra d'Ebre

Aquesta setmana estarà farcida d'activitats literàries.

En primer lloc, dijous 31 de maig, a les 19.30, presentaré a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes el meu nou llibre Molles per no perdre'm, d'Editorial Petròpolis. Com sempre repeteixo, podeu trobar més informació sobre el llibre i la forma especial d'aconseguir-lo a 1,50 euros a l'enllaç de la presentació virtual. La Biblioteca de Roquetes ja és un punt fixe de les meves presentacions, i la gent que la governa fan que m'hi trobi molt a gust. De fet, el relat de la meva primera visita a la Biblioteca és un dels primers apunts que apareixen al llibre.

.

Divendres 1 de juny, a les 19.30., també a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, presentació del llibre col·lectiu on col·laboro, juntament amb molts i moltes de vosaltres, 365 contes, coordinat i impulsat per la nostra estimada Bajoqueta.
.
Dissabte, 2 de juny, a les 18.00. lectura de relats a El cau de fades, de Tortosa. Un nou experiment amb el que pretenc treure els meus relats breus de biblioteques i llibreries, i portar-los a totas mena de llocs, com ara aquesta botiga del barri de Ferreries. Lectures de relats per a un públic que s'intueix reduït, proper. D'experiments així n'hi hauran més, com ara els Sopars literaris dels quals us parlaré aviat.

.

Diumenge, 3 de juny, a les 18.30. Presentació de Molles per no perdre'm a Móra d'Ebre, dins de la 9a Fira del llibre ebrenc. Aquesta és una de les cites que tinc marcades en roig en el calendari literari anual, la Festa Major de la literatura ebrenca. Aquí podeu descarregar-vos el programa complet, tant de la Fira com de la 5a edició de la Fira d'Espectacle Literaris Litteratum.

.

Llegint Quina lenta agonia la dels ametllers perduts, de Toni Cucarella

Desdefinicions (especial bancs)

agenoLLAR-se. Col·locar-se en posició de pregar per una casa digna, sovint davant d’un banc.

bancanal. Gresca enorme que uns pocs celebren a costelles dels diners dels altres.

bancdera. Tros de tela de colors diversos, tots amb regust de diners.

bancderilla. Estri punxegut i dolorós que et claven a l’esquena abans de negar-te un crèdit o d’apujar-te la hipoteca.

bancdoler. Lladre amb interès variable, segons li convé.

Llegint Jo confesso, de Jaume Cabré

Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach

Després de dècades triomfant al món de la cançó, de ser abanderat de tantes emocions i idees, Lluís Llach canvia de registre i entrar al món de la literatura (això és discutible ja que, les lletres de les cançons no són literatura?). És un repte complicat, i és molt difícil (impossible?) abstreure's del seu passat i ser jutjat objectivament, però Lluís Llach, l'escriptor, se n'ha sortit amb nota, i crec que no parlo només com un fan acèrrim.
En més d'una entrevista, li vaig escoltar dir que amb el pas dels anys Lluís Llach voldria convertir-se en un d'aquells vells que no paren d'explicar històries. Potser amb aquest novel·la s'ha volgut avançar, i s'inventa, i cull, i enfila aquesta història que un vell explica a un director que prepara el guió d'una pel·lícula, o a nosaltres els lectors, o a sí mateix.
Podeu llegir la sinopsi de la novel·la en aquest enllaç. Jo us en llegeixo un fragment, que tambñe podreu trobar al blog on recullo les meves lectures en veu alta.

‎40 anys de lector empedreït després, em plau dir amb satisfacció que cada cop m'agrada i m'estimo més la literatura. I, sobretot, la vida.

19-11-2012 Centenari de Joan Sales, autor d'Incerta glòria, un dels llibres que més em va marcar a la meva joventut. Com a homenatge, durant l'any aniré penjant fragments del llibre:

La geometria és pura, el mineral és net; la vida és bruta... ¿No podríem ser massissos, com les estàtues?

Dont stop me now, Queen

Amor? Química?

Els productes són els adequats; les dosis, exactes; però la reacció, inesperada. Qui ho diu que l'amor és química?

Cares del món (254)

Àngels saragantana ha trobat un parell de Cares del món al fons d'un got. A més afirma que la de la dreta és més masculina i ben dibuixada, i la de l'esquerra té trets més femenins i difuminats.
Hauré de plantejar-se seriosament abandonar la secció,  o la salut mental de massa persones que em segueixen perillen. Que consti que no em faig responsable dels danys que pugui ocasionar.
Salut!

Pensava que la pàtria d'una persona era la seva infantesa. M'he tornat emigrant, ara la meva pràtria és la infantesa del meu fill.

Els dies no comencen; els comences.

De blanc setí, de Sandra Domínguez

Em plau comprovar que escriptors/es que fa temps havia descobert a través dels seus blogs, i que gaudia de la seva literatura, publicquen el seu primer llibre. Ara és el torn de la Sandra Domínguez, autora del blog Papallones en la llum, i que veu publicat el seu primer llibre en solitari, el poemari De blanc setí, de la mà de l'editorial Germania.
Sinopsi
De blanc setí és un llibre de poesia que transcorre a cavall entre la vida i el somni. Neix del vers que es desprèn entre els llençols i que cavalca entre les pàgines del llibre per anar assimilant la impossibilitat de materialitzar els sentiments propis en l’amor. Aquest fet es palesa en la mesura que s’avança en la lectura per constatar que es tracta d’una història que es fon a les mans abans no s’ha fet tangible i que, si existia alguna despulla de sentiment, aquest és tan fràgil com el vidre. L’autora empra la metàfora i la imatge poètica plena de sensibilitat per descriure una història latent que es percep en l’ordre de les pàgines i que induirà els lectors a imaginar cada poema. Un argument invisible que culmina en la constatació, un cop més, que l’oblit també és un bon principi.
Em permeto llegir-ne un parell de poemes.

Olors; llibres.

Una xiqueta m'ensenya un llibre especial; si fregues en una il·lustració, desprén olors. Jo sempre els havia olorat, els llibres.
.
(He escrit aquesta reflexió al meu facebook, i Anna Maria Villalonga m'hi ha afegit aquest enllaç a un escrit seu molt adient.)

Fa baixada, els daus no paren de rodar. Potser la incertesa és el millor resultat possible.

Sóc fill de l'escola pública; també vull ser-ne pare.

La pell és el camí? La mar? La barca?

Llegint Salabror de riu, de Baltasar Casanova

Oller davant d'un boc de cervesa, de Joan Cavallé

Oller davant d'un boc de cervesa, de Joan Cavallé
Cossetània Edicions
Sinopsi
Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l’autor ens proposa una reflexió des de l’escena sobre el fet d’escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l’idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcís Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Però aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El més important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d’origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem és un acarament de l’autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcís Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicació específi ca. El conjunt configura una passejada per tota la producció narrativa d’Oller.

Flors

Visita a Cornudella. Al nostre fill li agrada regar les plantes del balcó, i ajuda sa padrina a treure les flors seques dels testos. De fons, Siurana, aparentment inalterable al pas del temps.
Mai deixen de ser flors les flors?

Desdefinicions (244)

nacionanisme. Estimar-se un país a si mateix.

Per a Relats conjunts

Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.

Per als Relats conjunts d'aquest mes.

Del bon humor tortosí, de Joan Moreira

Del bon humor tortosí, de Joan Moreira, és un tresor que ens romania amagat des de fa més de mig segle, però valia la pena, però la llàstima és la gent que no l'ha arribat a conèixer, i hauria xalat de valent (com m'ha dit una companya del Club de lectura) reconneixent molts dels personatges que hi surten.
Moreira ens descriu una multitud de personatges de la Tortosa de la primera meitat de segle XX. Ens els presenta sense embuts, tal com raja, encara vius malgrat el pas dels anys, i mentre llegeixes diràs que els veus passar pel carrer, per la vora de la Catedral o en alguna de les tavernes de l'època. Els escoltes parlar, tal com parla la gent del poble, te'n rius amb ells, de l'origen dels seus malnoms, i els veus gesticular i moure's pels carrers d'una Tortosa que costa reconèixer; ressusciten. A través d'aquests personatges vius de nou la vella ciutat, t'hi passeges, hi beus. Humor i tendresa a mans plenes, una joia, no només per la gent de Tortosa, sinó per al món sencer.
Més informació sobre el llibre a la web d'Onada Edicions.
M'encanta llegir-ne fragments en veu alta, i posar-me el vestit de l'alguacilillo, o vestir-me de pidolaire. Us en deixo un petit tast:

un món millor, sense dubte

Tornem del festival de fi de curs de la Llar d'infants del nostre fill. L'any vinent anirà al col.legi dels "grans" i una barreja d'il·lusió, tristesa i agraïment ens ha envaït. 

Cosntruïm un món nou amb maons de records dolços; un món millor, sense dubte.

Iceberg, de Paco Romeu

Iceberg, de Paco Romeu
Bromera Edicions
Premi de Teatre Palanca i Roca Ciutat d'Alzira
Sinopsi

Què fan, en una casa vella que té un pati amb una figuera, un invàlid en cadira de rodes, una cega i un sordmut? No, no és cap acudit macabre. Tampoc és una pel·lícula o una novel·la d’intriga. Però Iceberg permet humor i misteri perquè és un calidoscopi de fragments vitals que, amb molt poques peces, sembla haver estat encaixat perfectament per un guionista sorneguer de cinema negre per a sorprendre’ns al màxim. És una faula actual sobre uns personatges en decadència i a la deriva; sobre la mentida, la veritat, l’aparença, la realitat, el canvi de valors, la deshumanització...

Siun adéu d'amor, de Lluís Llach

Club de lectura de Tortosa

Aquesta tarda, a les 19.30 h. Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, per a comentar un llibre terrible, que mai no s'hauria d'haver hagut d'escriure: Si això és un home, de Primo Levi.

Llegint Dies d'anhels

Fragment de la novel·la Dies d'anhels, d'Emigdi Subirats i Rafel Duran, on es narra la destrucció del pont d'Amposta durant la Guerra Civil:

Cares del món (253)

Xavi Chamorro és benvingut a la família d'amics de les Cares del món amb aquest tètric (o millor dit, pètric) rostre, que la gent de Tarragona potser podrà trobar al carrer Santa Anna.

Ulls de gata

“Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls de gata.” 

 Fragment de Molles per no perdre'm.

Llegint Micalet Verderol de Manel Ollé

"amiga" és un anagrama de "màgia", o a l'inrevés.

Presentació de Molles per no perdre'm a Tortosa

Divendres passat vam presentar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el meu dietari Molles per no perdre'm.
Jornada de reencontres. Després d'anar a buscar el meu fill a la Llar d'Infants, pujo Simpàtica amunt amb el cotxe per a recollir a Gerard Vergés. La casa està rodejada d'arbres, canten moixons, el sol amable de la tarda es filtra entre les rames; em quedaria a viure en un dels bancs que té al jardí, llegint llibres, llegint la vida.
A la Biblioteca, Jaume Llambrich, editor altruista, ànima i cos de Petròpolis, ja ho té tot muntat. Té mans expertes i generoses. Cares conegudes entre els assistents, molts escriptors: Manel Ollé, Zoraida Burgos, Maite Foteza.
Jaume enceta els parlaments reflexionant sobre la teranyina de camins que han coincidit en la seva vida literària, i de l'aparició en moments clau, de forma repetida, de gent com Manel Ollé, Gerard Vergés, Emigdi Subirats i jo mateix. Del seu exprofessor, Manel Ollé diu que abans de conèixer-lo sabia llegir paraules, però que després va aprendre a llegir molt més, en gran part gràcies a L'ombra rogenca de la lloba.

Després Gerard Vergés m'ha regalat les seves bones paraules, i que a ell li hagi agradat ja és per a mi un diploma. Ha subratllat la presència a la sala, a primera fila ben assegudet, del meu fill, un dels protagonistes principals del llibre. 

En acabar, sadollat per les emocions, he acompanyat a Gerard Vergés a casa. Està vell, però les paraules li són encara amigues. En baixar, he aparcat casualment (casualment?), a la porta de la Llar d'infants del meu fill. 

Per a acabar la jornada literària, li acabo d'explicar un conte.

Més informació sobre el llibre i de com aconseguir-lo, tant en paper, com en format electrònic, a només 1,50 euros, a l'apunt de la presentació virtual. 

A través del blog, del facebook, de Youtube i a tot arreu on puc, m'agrada ajudar a difondre tota mena de llibres, especialment de gent amb talent que no tenen abast l'accés ni l'atenció dels grans mitjans de comunicació. I també m'agrada donar una mica de suport a talents musicals que mereixen més atenció, a través de muntatges que elaboro jo mateix, de forma no gaire professional, però amb molt d'afecte, com ara els següents: Maig d'amor, de Jesús Fusté Paisatge groc, de Montse Castellà Les muntanyes, de Carles Pastor Flors d'hivernacle, de Josep Igual Temptacions, de Robert Bonet

Veure com l'equilibrista cau de la corda el fa trontollar per dintre. Si això li passa a un especialista...

Yannick Garcia a Tens un racó dalt del món

Yannick Garcia, ampostí i resident a Barcelona, serà el proper convidat del programa Tens un racó dalt del món, on principalment parlarem del seu recull de contes Barbamecs, amb què ha guanyat el darrer Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar.
Es tracta de vuit relats que no deixaran ningú indiferent, que graten molt endins de les nostres emocions, que ens mostren personetges en continu tràmit de crèixer, amb problemes de comunicació, d'assumir les pròpies circumstàncies.
El llibre es presentarà a la Biblioteca de Tortosa el 25 de maig.
El programa s'emetrà a Canal 21 el dia 16 de maig, a les 21.00 h. i en properes repeticions durant la setmana.  Ala imatge, altres llibres recomanats.

L'esperança no va vestida de verd, sinó de tots els colors.

Llegint John Cheever

Desdefinicions (243)

fumbol. Cortina volàtil que on ens deixa veure el foc.

Sensacions de contes i música i molt més a Torroja del Priorat

12 de maig. A la tarda m’esperen per fer un recital de contes musicats als Jocs Florals de Torroja del Priorat, però al matí he quedat a Falset. Faig temps mentre arriba el Toni Just i la seva núvia Laia, alliberant tres llibres, un, a la plaça de la Quartera, i capturant la imatge d’un balcó esquitxat de sol i verd de plantes. Ell està una mica neguitós davant de l’embolic on l’he ficat, ja que ha hagut d’improvisar en pocs dies una música per a acompanyar els meus contes; però jo no, perquè conec perfectament la seva vàlua musical i humana. Abans d’anar a casa de sons pares a assajar, em presenta a son germà i sa mare, peixatera i seguidora del meu facebook. Em fa il·lusió conèixer gent que em segueixen anònimament, sense fer soroll. El Toni viu a Tarragona i fa servir casa de sons pares de magatzem d’andròmines musicals, o a l’inrevés, penso, i les andròmines musicals són només l’excusa per tornar a casa. La Laia tanca la gossa, que és carinyosa en extrem i se’ns tiraria a sobre; jo preparo la carpeta dels contes, i el Toni no para de connectar i desconnetar cables, ordinadors, guitarres, caixes de trons i, fins i tot, una copa per fer d’acompanyament en un dels relats i que amença, entre riures, a fer esclatar enmig de l’actuació. Provem com queda la música que ha preparat per a cadascun dels contes, i la màgia neix i em meravella un cop més, i em rendeixo admirat davant la gent que domina un llenguatge tan prodigiós com la música. A una distància prudencial, mig oculta entre els mobles del menjador, la Laia escolta. Hauria sortit bé a la primera, jo no en tenia dubte, però hem fet bé d’assajar, perquè en llegir les primeres línies d’un dels contes, sorprès per la tendresa de la música, esclato a plorar com un nen que no vol deixar de ser-ho. La Laia em porta un got d’aigua.

Ple d’il·lusió, enfilo la carretera que travessa Gratallops i em duu a Torroja, sense gens de pressa, gaudint de cada revolt, i en són molts (en algunes coses el Priorat mai no canvia). Montsant fa de testimoni del meu somriure.

A Torroja dinem tots tres, poc, tenim l’estómac tancat per el calor, però gaudim de la tertúlia. A l’hora del cafè, s’hi afegeixen membres de la Soul Machine, que actuaran a la tarda, i comparteixen, entre altres coses, la satisfacció d’haver fet algun #novullpagar. A les cinc comencen a preparar-ho tot a l’església, on tindrà lloc l’acte. El Toni entra i surt, surt i entra, ja que farà doblet, primer amb mi i després amb la Soul, davant mateix de l’església. Molts coneguts entre els assistents, com Agustí Masip o Raimond Aguiló.

L’acte s’inicia per fi, precedit solemnement pel so d’un orgue. Organitzadors, autoritats, jurat, premiats… tothom, diu la seva, i es posa de manifest l’esforç per recuperar aquests Jocs Florals, en la seva 34ª edició, interromputs l’any passat per dificultats econòmics. Els animo a persistir. Jo faig un breu parlament on recordo que el meu primer conte, fa 20 anys, va obtenir un accèssit als Jocs, i cito a Artur Bladé, i a Estrem i Fa, i a Jesús Fusté.

Per fi, Toni Just destapa les notes que donen pas al primer conte, i jo creixo amb la seva música, i inicio un viatge que surt de Cornudella, i passa per l’humor, i per la tendresa, i torno de nou al meu poble, i al Montsant. Quan acabem, me’l menjaria el Toni, d’una abraçada, i em regalen una flor, que serà evidenment per a la meva dona.

Sortim, hi ha coca, i porrons, i gent animada a la plaça, i la Soul Machine que a tot vent ens engresca i ens fa moure. Truco a casa, perquè mon fill escolti la música; no sento res, però sé que quan arribi em preguntarà què era, i es posarà content, perquè amb res anys ja es fan del Toni. Assaboreixo els darrers instants carregat d’energia i optimisme. La Laia assenyala el cel, i diu que amenacen núvols, però distingim una àliga majestuosa que ens contempla. M’acomiado, llenço petons, i condueixo ben a poc a poc pels revolts del Priorat, amb la finestreta oberta.

Us deixo amb un muntatge fet a base d'images captades per Laia Bonet, amb la lectura de dos dels contes del recital:

Llegint Montse Banegas i Una dona incòmoda

Barbamecs, de Yannick Garcia

Els Barbamecs són persones amb poc pèl a la cara, en tràmit de crèixer. Però els personatges que ha creat Yannick Garcia no són adolescents, en sentit real de la paraula, tot i que potser sí en sentit figurat. En aquests vuit relats que formen el llibre, l'autor ens farà cruixir, emocionar, ens posarà davant del nas situacions on potser ens podrem reconèixer. És molt fàcil jutjar les actituds dels altres, però, i tu què faries al seu lloc? No és senzill prendre decisions, però imprescindible per a avançar.
Els problemes de comunicació, o d'incomunicació, és un dels temes de què ens parlen els relats, fins i tot en cas de germans bessons. La distància és un inconvenient,  o una excusa.
El llibre va ser guanyador del  XXè Premi de Narrativa Vila del'Ametlla de Mar, i parlaré d'ell amb l'autor al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 16 de maig. Us deixo amb un fragment:

Un bar de contes

Un bar de contes, de varis autors

Arola Editors

Una ciutat, Tarragona, vint-i-quatre bars, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf. Això és tot. ¿Això és tot? Un bar, en aquesta ciutat, o en qualsevol altra, és el temple on s’oficien no pocs dels importants actes de la vida. Per exemple, aquest llibre, petit i gran a la vegada, Un bar de contes. Vint-i-cinc parroquians, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf, en secret i públic conciliàbul, decideixen reunir records i invencions entre barres i bars en forma de relats i de fotografies. El resultat de tot plegat ho dictaminarà el lector d’aquest llibre comunal; l’intent i la consecució han estat, senzillament, una festa.

20 anys de contes!

Aquesta tarda participaré a l'acte d'entrea dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat, i m'adono que ja fa 20 anys del meu primer conte, un relat que em vaig obligar a acabar d'una vegada per a poder participar en aquell certamen i que va obtenir un acèssit. Una bona excusa per a llegir-ne el començament, 20 anys, 7 llibres i més de 400 contes després:

Corason loco, La Trinca

Les cançons de La Trinca, encara vigents. Ens ho hauríem de fer mirar.

Contes i guitarra a Torroja del Priorat

Han estat moltes les vegades que Jesús Fusté ha col·laborat en les meves activitats literàries, i sovint acompanyat de part de la seva banda, i del guitarrista Toni Just en concret. Per exemple, una de les activitats més emotives fou el concert a Arenys de Lledó de l'any passat, en què alternarem cançons i contes.
Aquest dissabte dia 12, a partir de les 18.00 h., tindré el plaer de compartir la lectura dels meus contes amb la guitarra del Toni Just, en motiu de l'entrega dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat.
Serà molt especial per a mi, ja que aquest certamen fou determinant per a motivar-me a escriure, per allà a l'any 1992, quan el primer dels meus contes va obtenir un accèssit a Torroja. Serà un plaer tornar 20 anys, set llibres i més de 400 contes després.

Molles per no perdre'm: vídeolectura i presentació a Tortosa

Un fragment del meu nou llibre Molles per no perdre'm. Més informació sobre com aconseguir-lo a la seva presentació virtual.

I la presentació en carn i ossos, aquest divendres 11 de maig, a les 19.30 h. a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a càrrec de Jaume Llambric, d'Editorial Petròpolis, i de Gerard Vergés. Per la compra del meu llibre, s'obsequiarà amb un exemplar de Jo sóc aquell que em dic Gerard.
Durant l'acte es podran veure els curtmetratges basats en contes meus, Espantant gavines i Magnetisme

Dubte semàntic o social: és el mateix educació privada que privativa?

Cares del món (252)

Una nova Cara del món que un bon col·laborador de la secció, Rafael Casas, ha trobat a la font del gat

Presentació a Tortosa de Molles per no perdre'm

Llegint Carme Meix

Podeu veure més vídeolectures dels meus fragments preferits al blog De lector a escriptor.

"No desa mai les notes que li inspiren uns ulls bells; les notes el desen a ell."

.
Nanoconte musical dedicat a David Espinós.

Any de la paraula viva: apadrina'n una

Víctor Pàmies em convida a un nou homenatge de la Catosfera, que aquest cop consisteix en apadrinar una paraula dins dels actes de l'Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fa unes setmanes ja vaig participar a l'elecció de La paraula ebrenca més bonica, i la meva tria va ser "catxel"
Ara me'n vaig de la mar al secà, per a apadrinar una paraula que sempre he escoltat al meu poble, a Cornudella de Montsant, una paraula humil però imprescindible ja a les nostres vides, nascuda dins la terra domesticada de l'hort, d'on gràcies a la força dels braços de mon pare l'extrèiem mon germà i jo quan érem petits: TRUMFA.

247è joc literari

Una amiga del Club de lectura de Tortosa m'informa de l'aparició de dues pàgines inèdites d'El petit príncep, que vam comentar fa uns mesos i que és un dels meus llibres de capçalera.En aquest capítol inèdit, el petit príncep es troba amb un nou personatge quan arriba a la Terra.
Aquesta notícia em suggereix un nou joc literari, en què us proposo que inventeu un possible capítol d'El petit príncep, en què el protagonista es troba amb un personatge. Aquest personatge pot ser anònim,un arquetip del  tipus com els del llibre original però sense repetir els que ja va tractar l'autor (borratxo, comptable, fanaler, geògraf...), o pot ser algun personatge conegut amb nom i cognom.
Com sempre, escriviu el text en un comentari o al vostre blog, deixant-me un enllaç.

La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l'entorn 2.0

Pineda Vaquer ha escric un interessant article amb el títol "La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l'entorn 2.0", al número 46 de la revista Kesse, que us convido a llegir en pdf que trobareu en aquest enllaç. Li agreixo que hagi esmentat la tasca de difusió que faig a través del blog, amb comentaris de llibres, vídeos de lectures de fragments d'altres llibres, jocs literaris, etc.
El resumen de l'article és el següent:

La irrupció de la web 2.0 ha canviat completament la manera de difondre la informació, incloent-hi la difusió literària. Aquest article analitza una mostra d’autors literaris de les comarques de Tarragona i mostra com utilitzen les eines de la web 2.0 a l’hora de difondre la seva obra a la xarxa, parant especial esment en la seva interacció amb els seus lectors a les xarxes socials com Facebook i Twitter. A més, també es fa un repàs de les actuals plataformes de difusió literària tarragonina a la xarxa.

Vicky Carles i les llegendes del Port a Tens un racó dalt del món

Vicky Carles serà la convidada del programa d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, per a parlar-nos de les dues lllegendes del Port que ha editat, amb il·lustracions de Carme Julià: La cara de la reina, i Lo faixó de la serp. Un abona excusa per a conèixer millor els especials racons del nostre Port, la seva història i l aseva llegenda.
També participarà al programa una jove escriptora, Marina Jaime, estudiant de 1r d'ESO a l'Escola Daniel Mangrané, i que manté actius diversos blocs on es poden llegir les seves narracions. Ens llegirà un dels seus contes.

A la imatge, altres llibres recomants durant el programa que es pdorà veure a Canal 21 el dia 9 de maig, a les 21.00 h., i en proepres repeticions durant la setmana.

Endevino sota la carpa equilibristes en plena acrobàcia; sota la carpa del cel.

Esquitx de roselles Priorat endins

Esquitx de roselles Priorat endins.
Vora el camí flairo el seu color
com el xiquet que sempre he estat.

Primeres molles

Ja han començat a comprar-se els primers exemplars de Molles per no perdre'm, tant en format paper (9 €), com en format electrònic (1,50 €), i gràcies a l'aposta per aquest segon format, el llibre ha travessat l'oceà i ha arribat a Uruguay, on unes estimades seguidores fan l'esforç de llegir-me en català. Les emocions no entenen ni de llengües ni de continents.
Tenia molta curiositat per veure la reacció davant aquesta aposta i, de moment, es pot dir que s'han venut tants exemplars en paper com en format electrònic.
Podeu trobar més informació sobre el llibre i de com aconseguir-lo en tots dos formats a l'apunt de la presentació virtual.

"L'honoren per descobrir el secret de la seda, però conserva la pols del viatge que resta a les sabates com un autèntic tresor."

.
Nanoconte històric dedicat a Coia Valls.

Desdefinicions (242)

subjectIVA. Forma com es valora l'augment de certs impostos, segons a quin escó et toqui seure.

"L'esfera és d'una perfecció qüestionable; els cingles de Siurana, eterns" pensa l'aprenent de cartògraf.

.

Nanoconte històric dedicat a Xulio Ricardo Trigo.

Mossegar la poma, de Francesc Serés

Els contes de Francesc Serés em van atrapar per primer cop amb La força de la gravetat. Amb aquest nou recull, ens presenta trenta-set relats breus sobre l’amor i la seva parella, el desamor. Tots ells comparteixen l’alegria de qui ha trobat l’amor i la tristesa difusa de qui no sap quant durarà, així com l’estímul de qui es troba amb l’inesperat. Mossegar la poma és una crònica sentimental, però també un exercici sobre les possibilitats del conte i de la parella. Precís, subtil i concís, Serés ens torna a mostrar la seva mestria literària.
Al conte "Els gossos", per exemple,ens mostra a través de la seva protagonista una família que "no es pot queixar, perquè en la seva vida no hi ha cap buit". Aparentment, només aparentment. Tenien un tot terreny que "estava bé, però no era prou original, entre els pares que anaven a portar els fills al col·legi n'hi havia algun com el seu i fins i tot millor". El gos afganés que van comprar, intenta fugir per la tanca.
En un altre conte, "La primera esquerda", ens narra una fase de l'aprenentatge de la vida: la primera decepció, el primer cara a cara amb la realitat.
Per a acabar, us en llegiexo un fragment, que també podreu trobar al blog on recullo les meves lectures:

Servi de Semma, de Xavier Maymó Gatell

Servi de Semma, de Xavier Maymó Gatell
Editat per Bondia
Sinopsi
Segle I dC. Prop de Tàrraco, una família romana creix en un lloc paradisíac: la Vil·la de Semma. El pare i amo de tot i de tothom, Valerius, un home culte i poderós, planeja al detall un futur brillant pels seus fills. La vida, però, disposarà dels seus desitjos de manera molt diferent, fent que els camins dels protagonistes acabin confluint en un destí que ningú podia imaginar. De Tarraco fins a Jerusalem, passant per les Gàl·lies i Roma, en Servi, un guerrer iber excepcional, protector de la família, forjarà una amistat indestructible amb tres germans romans nascuts a Hispània: en Menandre, el primogènit de Valerius; la fràgil i bella Sílvia i en Licini, mut i deforme però de gran intel·ligència, que acabarà escrivint la història en els seus anys de vellesa. La fermesa dels protagonistes i el seu lligam personal els farà superar les dificultats d’un creixement personal que els durà, amb l’ajut del Jesús més humà, a trobar la seva pròpia pau en terres llunyanes.

Bluebird, Toni Price

Cercles concèntrics

Xàfec impetuós de maig. Després un sol nítid ho banya tot. Passegem pel parc i el nostre fill, amb les botes d'aigua, trepitja bassals. Dibuixa onades en cercles concèntrics que s'allunyen mansament; ell és al centre.

Em plau haver participat a la proposta del Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre de buscar la paraula ebrenca més bonica, que recull en un blog. La meva tria ha estat catxel,

infinitament millor que escopinya (no hi ha comparació). Em recorda els primers contactes amb les Terres de l’Ebre, venint del Priorat. Abans jo no era gaire amic d’anar a la platja, fins que vaig descobrir el Delta. Els catxels em recorden el seu gust de terra i sal, els esquitxos de sol sobre la platja del Trabucador, les mans enfonsades a l’arena, les pessigolles del mar, la natura a frec de pell, humana encara.

 

Cares del món (251)

Una nova Cara del món, una mica trista o pensativa, que la Pilar troba al motor d'una moto.

El mercader, de Coia Valls, a Tortosa

Aquesta tarda s'ha presentat a Tortosa el llibre El mercader, de Coia Valls, a càrrec de Maria Josep Margalef i de Meritxell Roigé, amb el suport de Xulio Ricardo Trigo, que ha eleborat el següent vídeo ambientat a Tortosa, com bona part de la novel·la:

Nanoconte

Amb un rellotge de gran precisió mesura la freqüència dels batecs del seu cor, no la intensitat.

M'acarona el rostre l'últim raig de llum. No m'angoixa l'adéu; m'amara la tèbia certesa del teu retorn.

Més que una trucada

De moment, el meu llibre Molles per no perdre'm no és precisament un èxit de vendes. Cap sorpresa, era d'esperar en un dietari que gairebé no existeix en paper, de quasi nul·la distribució, i que aposta pel seu format digital. Però dins la desolació del món editorial, permeteu-me la vanitat de compartit una esplèndida alegria. Una persona m'ha trucat per telèfon amb l'únic objectiu de felicitar-me pel llibre que, diu, s'ha empassat d'una tirada. I aquesta persona és Gerard Vergés. 

Ah! i diu que es nota que estic enamorat del meu fill. Precisament llavors estava amb ell, i he compartit l'alegria amb un gran petó a les seves molsudes galtes.

Llegint Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila

246è joc literari

Una porta barrada i malmesa al barri vell de Tortosa. En un paper mig arrencat, m'hi sembla veure una papallona: la veieu?
Doncs em sembla un bon argument per a escriure un text, i ja tenim servit el 246è joc literari.
Com sempre, el podeu escriure en un comentari en aquest apunt, o al vostre blog (ja em passareu l'enllaç)

Manifestació de l'1 de maig i línia d'arribada

Curiosament, la manifestació anual de l’1 de maig coincideix a Tortosa, en temps i espai, amb una cursa cursa esportiva. La manifestació travessa la línia d’arribada, però em temo que, després de més d’un segle de lluites, la meta del moviment obrer s’estigui allunyant els darrers anys.

Enric Carbó a Tens un racó dalt del món

Enric Carbó serà el proper convidat al programa Tens un racó dalt del món, per a comentar la seva novel·la Els emprenedors, amb què guanyà el premi Cristòfol Despuig 2004. Diumenge passat vaig comentar aquest divertit llibre al meu blog, que tant bé retrata la societat tortosina de principis dels seixanta. També esmentarem els altres guanyadors d'aquest premi que es troba, lamentablement, en stand bye.
A la imatge, altres llibres recomanats durant el programa, que es podrà veure a Canal 21 el dimecres 2 de maig, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana

Quan el dia amenaça pluja no m'ho prenc com a res personal. Al contrari, l'estat líquid forma part de nosaltres i, de vegades, envejo la seva fluïdesa.