20 de maig 2012

Per a Relats conjunts

Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.

Per als Relats conjunts d'aquest mes.

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Tant de bo, en alguns casos, poguéssim reescriure certs episodis del passat.

Elfreelang ha dit...

la mirada que sotjava els records...belles paraules...amb un punt de tristor o melangia...boníssim!

Rafel ha dit...

Reescrivint el passat t'ha sortit una desdefinició en el títol.

Relats conunts: relats que desconeixen la jota tortosina. :)

Anònim ha dit...

M'agrada moltíssim la teva interpretació tan personal que has fet del quadre.
Poètica i meravellosa!

montse ha dit...

Buscar i redescobrir tota una lliçó de vida.

Pilar ha dit...

Reinventar un passat, tot esborrant-nos, com si tornéssim a néixer. Brollen aus Fènix, de les lletres.

home fosc ha dit...

Un pensament molt literari, és a dir, d'escriptor que mira enrere per inventar un passat més galdós. Bon micro relat poètic.

Grocdefoc ha dit...

M'agrada "Perdut i en mans del vent que se m'emporta"... trobo que dóna molt de joc per a continuar escrivint. M. Pilar Martínez Herrero