El vertigen del trapezista, publicat per Cossetània Edicions el 2008, no deixa de sorprendre'm. Ara m'adono que a la secció Contes per a adults assenyats, de programa Geografia humana de Catalunya Ràdio, val llegir els relats:
Pausa, el 23/11/2008
Buscant, el 2/11/2008
Un regal inesperat, el 29/06/2008
Espantant gavines, l'1/06/2008
Iñaki Rubio visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, directament des d'Andorra, per a parlar del seu llibre, a mig camí de la crònica i la novel·la, Pau de Gósol, en què recorda l'estada de Picasso al poble del Pirineu, i de com va influir a la seva obra. També esmentarà el seu llibre anterior Morts, qui us ha mort?
Podeu escoltar un fragment en aquest enllaç.
Ricardo Gascón, de diLLUMs d’arts al forn, recomana el llibre L’expedició dels poetes als Alfacs, d’Àngel Pascual Peña.
I més coses com el nanoconte final.
El programa es podrà veure en directe el 21 de novembre a les 22 hores, i posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat
Dissabte al matí. Torno de Salou amb mon fill de jugar un partit de futbol de la lliga de cadet, a un complex esportiu amb una dotzena de camps. Mentre recupera forces, a la terrassa del bar, situat a força altura sobre la catifa de camps, veiem l’espectacle d’un campionat que es juga amb multitud d’equips de tots els colors. Una gentada que contrasta amb l’habitual tranquil·litat tortosina. Quan sortim en cotxe, li explico que sempre, des de ben petit, m’ha desagradat aquest paisatge entregat al turisme, farcit d’urbanitzacions, carreteres, càmpings, platges, restaurants, etc, sovint amb noms de referències tropicals que no sé què pinten a un poble mediterrani.
Quan arribem a Tortosa, respiro calma. Aparco i passo pel mercat a comprar pa, al forn habitual. Mentre me’l serveixen, coincideixo amb l’escriptor Sito Subirats. Parlem de la ruta literària Gerard Vergés on participarem dissabte vinent i, de sobte, el meu cervell recorda que un músic de la ciutat busca text per a una composició molt especial, i penso que Sito és la persona idònia. Li proposo i, bingo!; us posaré en contacte, li dic mentre em despedeixo.
M’encanta arribar a casa. Per cert, a Salou hem guanyat, i això sempre ajuda a veure-ho tot millor, un matí de novembre ple de sol.
Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir.
Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules.
Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.
Aquesta setmana, Bani, un paradís si us voleu inventar històries.
Per on jo camino, fa milions d’anys i uns quants metres
avall, sota capes de sediments, potser hi caminava un dinosaure. Això impressiona.
Penso si d’aquí milions d’anys algun altre ésser caminarà per damunt de les
meves petjades. No sé si treuran conclusions sobre mi, si m’imaginaran. Segur
que no amb la mateixa èpica amb què jo penso en els dinosaures. Faran
pel·lícules sobre mi, i dibuixos animats, i samarretes? Ho dubto. Què en
quedarà de mi? Potser, amb sort, part de l’esquelet fossilitzat; i ni rastre de
les meves incerteses i il·lusions, ningú recordarà els meus nanocontes. Potser
resti un tros de mandíbula, desada dins d’una vitrina, i sabran que era mascle,
que menjava carn, i que em van implantar una dent –no imaginaran la factura de
l’odontòleg.
Aquest serà el meu llegat: un avís a espècies futures que
l’extinció no és un fantasma; un anunci ineficaç, segurament.
El llibre va obtenir el Premi Teodor Llorente de Novel·la de La Pobla de Vallbona.
Converses sobre els diversos temes que tracta el llibre, fent esforços per a evitar esmentar particularitats importants i originals en la trama de la novel·la. Costa mossegar-se la llengua en determinats llibres, però trobo que és un pecat impedir que els lectors gaudeixin de la sensació de descobrir les diverses sorpreses i emocions que s'amaguen entre les pàgines.
Com intento fer a cada acte, proposo un joc de parelles, molt adient amb els jocs eròtics de la protagonista del llibre.
Properament conversaré amb Agustí al plató de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.
Apareix un nou fragment meu a la pàgina Rodamots, com a mostra d'una de les paraules o frases fetes de què parlen cada dia.
Aquest cop es tracta de l'expressió "dempeus" que apareix al llibre L'espectacle de la vida (coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis).
A les postdates de Catalunya Ràdio em trobo un dels meus falsos proverbis, to ti no estar publicats encara.
7 de novembre de 2023. Torno a Santa Bàrbara, una de les moltes biblioteques amb què tinc nexes. L’any 2009 vaig apadrinar el seu club de lectura, llavors conduït per Daniel Gil, que va iniciar les seves sessions comentant El vertigen del trapezista. Hi vaig tornar el 2014 per a comentar El noi del costat del padrí, ja de la mà de Carme Sardonis. Enguany em proposen participar d’un altra activitat, Tertúlies d’autor, en què un cop al mes volen mantenir una conversa, no sobre un llibre en concret, sinó sobre els nostres interessos i motivacions, sobre la forma en què escrivim i per què, per tal de conèixer-nos millor, de forma més propera. I així ens passen volant les dues hores que dura l’activitat, amb anècdotes, records, sorpreses, històries reals i inventades... La conversa és agradable, i les reflexions que t’obliguen a fer, no tan sols serveixen perquè et coneguin millor, sinó per a intentar entendre’t a tu mateix, si això és possible.
Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir.
Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules.
Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.
Aquesta setmana, Ten, per a intentar aprendre la llengua dels moixons.
Properament a Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, i presentació a La 2 de Viladrich de Tortosa
La seva rebel·lió contra els rellotges fou massa subtil, i ...
Podeu veure respostes a facebook
Si em seguiu sabreu que el meu gèner preferit són els relats breus, tot i que també escric poesia i alguna novel·la. Però el gènere que més em ve de gust escriure els darrers anys és el dietari; explicar les petites vivències de cada dia, i practicar l'hàbit de trobar-hi notius de reflexió o emocions.
Els vaig començar a escriure sense voler, per a alimentar el blog, fins que el 2012 vaig decidir recollir-los al llibre Molles per no perdre'm, gràcies a Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis. Com gran part dels apunts d'aquell dietari els considero intemporals, em vaig limitar a numerar-los de l'1 al 213.
El dietari tingué continuïtat, en el mateix format, el 2014, amb Per no perdre'm les molles, manteniment la numeració, del 214 al 525.
L'any 2021 es va sumar al projecte dietarista Eduard Boada i la seva Ganzell Edicions, que a duo amb Jaume Llambrich i Petròpolis, van editar la tercera part del meu dietari, amb els dos anteriors inclosos i revisats, amb numeració del 526 al 844.
Per a amants de les estadístiques i les dades, us comunico que la quarta part del dietari ja ha arribat a l'apunt número 1.000.
El proper 10 de novembre, participaré a la presentació d'Els subtítols del desig, d'Agustí Clua, a la 2 de Viladrich de Tortosa.
El llibre va obtenir el Premi Teodor Llorente de Novel·la de La Pobla de Vallbona.
Us deixo un tast de la lectura:
Màrius Serra visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos del seu llibre La dona més pintada, en què novel·la la vida del pintor Maties Palau Ferré.
Podeu escoltar un fragment en aquest enllaç.
Montse Cateura i Enric Franch de L’AteneuCalero de L’Ametlla de Mar recomanen el llibre El colibrí, de Sandro Veronesi.
I més coses com el nanoconte final.
El programa es podrà veure en directe el 7 de novembre a les 22 hores, i posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat
Dos cotxes aturats vora un carrer a Tortosa, amb clars indicis d’haver patit algun accident, sense gaire importància. Un i altre conductor estan asseguts sobre els vehicles, parlant per mòbil, amb certa tranquil·litat, potser avisant suport mecànic. Quan passo pel costat de la finestreta del seient del darrere d’un dels dos, treu el cap un xiquet molt petit que, rialler i simpàtic, em saluda amb la mà i em diu hola. Sembla que s’ho estigui passant bé; aquest incident li deurà amargar la tarda a son pare, però ell ho viu com una aventura excitant que mai oblidarà. Els drames humans són d’allò més relatiu.
Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir.
Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules.
Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.
Aquesta setmana, Fado, per a aprendre a viure les catàstrofes amb estil.
Compra setmanal al supermercat. Cent vint-i-set euros amb disset cèntims. Els pago en metàl·lic, amb l’import exacte, acabant de triar les últimes monedes al palmell de la mà. Em veig de petit, al costat de ma mare, quan l’acompanyava a comprar al poble, o després, esperant la meva tanda per ser atès en una botiga, mentre algú de més edat feia el mateix gest. En un món de targetes de plàstic, i mètodes més moderns de pagaments, repetir aquest gest potser em fa semblar gran –no sé si respectable. Tant me fa, dec estar arribant a una edat en què comencen a deixar-me d’importar les opinions alienes. Ho visc com un petit èxit quotidià, com una victòria del món analític, davant del digital.
L'escriptora Montserrat Morera Escarré comenta el meu poemari Hi entra de puntetes la llum al seu blog Temps de metàfora.
