el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Avui fa 10 anys que es presentava el recull de contes I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions). El meu 6è llibre, i ara en porto 16 de publicats, i molts més d'escrits.
Podeu veure la crònica d'aquella presentació en aquest enllaç.
Passen els anys, i faria il·lusió creure que els llibres, almenys, queden.
Expulsat de la taula de negociació un intèrpret de llenguatge de signes per aixecar el dit que no tocava.
Més frases per a la secció De pel·lícula. Aquest cop de No country for old men, dels germans Coen:
.
No pots detenir el que vindrà. Les coses no esperen ningú; això és vanitat.
.
-He tingut dos somnis.
-Has somiat alguna cosa interessant?
-Sempre és interessant per a qui somia.
Lo panilló de Gandesa, de Marc Jornet Niella i
Àngels Cid Fornós
10è llibre de la col·lecció de la Cabreta. Explica
una tradició única al nostre voltant, la d'anar a buscar un berenar format per
un pa petit i rodó, castanyes, mandarines, embotit i panellets a casa els
padrins o iaios, per la festa de Tots Sants, el primer de novembre.
En aquesta ocasió, hi ha un personatge dolent que
vol impedir la celebració de la festa, un tal Coco Llarguerut. Se'n sortirà?
Perquè no vol que se celebri la festa? Una nova aventura per conèixer les
nostres tradicions i fets històrics!
Som cors amb peus al segle XX que esperàvem amb il·lusió de
canvi l'arribada del mític 2000 i del nou mil·leni. La nostra carta de desitjos
era llarga. Però els Reis d'Orient són un conte bonic, i el segle XXI ha estat
una decepció, una macabra reiteració de vicis.
Josep Igual, a l'inici del seu dietari Quaderns deltaics,
fou visionari.
Trobarem a faltar la teva lucidesa, amic.
L’Ot, el dron i el lladre de la motxilla, de M. Àngels Bogunyà i Jaume Bosch
Baula Edicions
L’inici d’una gran aventura
Es diu Ot. No ha aclucat
l’ull en tota la nit. És el seu aniversari!
Espera el regal; l’espera amb candeletes perquè l’ha demanat moltes vegades.
Sap què és, l’agafa...
La capsa és molt grossa.
—No pesa gens! —fa tot parat.
És estrany. Desfà la llaçada. En treu la tapa. Però no hi ha res a dins!
És una broma?
No, no és cap broma, aquesta capsa «buida» serà l’inici de tota una gran
aventura!
L'Ateneu Calero impulsa La ruta poètica de La Cala, que es pot seguir a diferents punts de L'Ametlla de Mar.
Tinc la satisfacció que hagin seleccionat obra meva a la ruta.
Les poesies recitades a la Ruta Poètica són d’autors de les Terres de l’Ebre com Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Anneta Martí, Àngel Martí, Montse Pallarés, Josep Lleixà, Manel Brull, Miquel Reverté, Ramon Margalef, Conxita Jiménez, Àngels Puente, Manuel Pérez Bonfill, Tomàs Camacho, Ester Berenguer, Montse Boldú, Emigdi Subirats, Maria Brull, Isabel Labòria, Sílvia Panisello, Jesús M. Tibau, Jon Gras, Joan Callau, Mateu Alanya, Carme López, Eduardo Margaretto, Albert Guíu, Pilar Cabrera i Fe Ferrer.
La literatura catalana de dol, especialment l'ebrenca, amb la mort de Josep Igual. Enyorat amic, admirat escriptor, trobaré a faltar la teva conversa intel·ligent, lúcida, àcida, irònica, de mamífer a trapezista, com sempre ens dèiem entre nosaltres.
Ens feia gràcia que sovint ens confonguessin. Ens estimàvem la literatura breu. la brevetat, de vegades, té una crueltat infinita.
A canal 21 Ebre em donen l'oportunitat de dir unes paraules prèvies a la reemissió dels programes on el vam tindre de convidat.
Foto de Coia Valls
La setmana passada accepto la invitació del CPNL-CNL Terres de l'Ebre, de recitar un poema que hagi estat musicat, en motiu del Dia mundial de la poesia. Escullo Maig d'amor, de Gerard Vergés, musicat per Jesús Fusté i per Riu en so.
Aquest dijous, en directe a instagram, conversa amb Fàtica Beltran Curto sobre el seu llibre Canción bajo el agau, i el que surti.
Dos homes aturats a la via verda. Sento que un comenta: "Als àtics, sempre hi ha històries".
Però no parlen d'històries apassionades, dramàtiques o vitals; simplement, problemes de gotelleres.
Enamorar-se d'uns ulls,
imaginar-se un somriure.
En Bernabé viatja a la fi del món, de Gilles Bizouerne i Béatrice Rodríguez
Baula Edicions
Tingues cura del planeta amb en Bernabé
En Bernabé és un teixó
aventurer i conscienciat amb la cura del planeta. Les seves grans amigues, la
tortuga Constança i la talp Clara, sempre són amb ell per acompanyar-lo i
donar-li suport.
En Bernabé ha decidit sortir del seu cau i viatjar fins a la fi del món. Pel
camí coneixerà la tortuga Constança i la talp Clara, dues amigues valentes amb
qui compartirà aquesta aventura.
Com l'hora blava, de Joan Callau
Pagès Editors, 2021
Al llarg dels 49 poemes que componen el llibre, es va
teixint un discurs introspectiu i intens, tant a la cerca de la pròpia essència
salvada de les trencadisses, com de tornada d'aquest interior de si mateix a
través d'una percepció de l'altre, encara inexistent i alhora gairebé palpable,
a través de la màgia de ressorgir i de reconstruir-se.
Com l'hora blava tanca el corpus poètic format juntament amb L'avís
de l'àngel (Pagès Editors, 2014), en què hi ha un despertar del
que és tan sols sobreviure, i L'arbre que som (Pagès Editors, 2018), en què agafa força i s'arrela
aquesta vida que vol ser i emprèn el camí cap a una altra primavera.
Quan pot esperar la batalla,
quan rellisquen el segons del joc.
Inspirat per una pintura de Matisse, extreta d'un compte de twitter dedicar a aquest pintor
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.
No tenir pressa; tenir prosa.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.
