
Vol que mati japonesos; mataré japonesos. Vol que mati els enemics dels japonesos; mataré els enemics dels japonesos; per 500 dòlars al mes mataré a qui em demani. Però cal que tingui això present: a vostè el mataria per res.
La vastitud del mar ofereix cert consol; no hi ha passat, no hi ha futur.
No tem la mort i de vegades la desitja. Això li passa als homes que han vist el qie nosaltres hem vist. Després arribo a aquest indret dels meus avantpassats i faig memòria com les flors, sota el seu alè.
(Dirigint-se a l'emperador)
-Sou un déu vivent; feu el que cregueu just.
-Sou un déu vivent; feu el que cregueu just.
-Sóc un déu vivient, si faig el que ells consideren correcte.
4 comentaris:
Doncs a mi aquesta pel·li em semblava tenir molt mala pinta.... mira que no l'hi faci una ullada...
La pel·li és bastant bona, però presenta un dilema bastant malèvol, si ens ho mirem fredament. Presenta dos models de societat: el "progrés" del Japó representat pels militaristes que acabarien portant el país i una part del món al desastre al cap d'uns anys. I com a contraposició, trobem el protagonista lluitant al costat del Japó anterior, rural i... feudal.
A l'espectador el pot portar a simpatitzar amb aquest món feudal que mor, i no era precisament idílic... Es una mena de tribut al passat, sense mostrar la veritable cara d'aquest passat salvatge.
Però això no vol dir que no sigui una bona pel·li, certament.
Doncs a mi no em va agradar gens. Encara no entenc com un soldat americà acaba servint i embriagant-se del japó feudal.
Ja se sap per a gustos, colors.
Salut!
Ni que sigui a destemps, permet-me fer-hi un petit i breu afegitó a les cites excel.lents que ens anotes, Jesús:
-¿Què quieres de mí?
-¿Què quieres tú para ti?
Publica un comentari a l'entrada