Woody Allen torna a aterrar en aquesta secció De pel·lícula dels dimarts, aquesta vegada amb un film de 2004 on va intentar combinar el drama i la comèdia en dues versions d'una mateixa història. Tot i que Woody no interpreta cap paper en aquesta, és fàcilment identificable en cadascuna de les seves interpretacions a l'actor que s'encarrega de "substituir-lo". Com sempre, no és gens difícil destacar uns quants fragments:-Són llàgrimes d'alegria o de tristesa?
-No són el mateix?
-Quin exercici fas tu?
- Jocs de taula. I algun atac d'ansietat de tant en tant.
-No faràs el paper; volen algú amb nom.
-Jo en tinc de nom, en porto un al carnet d'identitat.
-Només vull voler viure.
-Jo vull que m'encinerin.
-Ara o un cop mort?
La vida és curta i sense sentit. L'únic que li'n dóna és el que pots tocar o el que et toca.
4 comentaris:
una pel·lícula que em va encantar!
No he sigut mai una incondicional de Woody Allen, però m'agrada veure les seves pel·lícules perquè son diferents.
Al llegir la sinopsi d'aquesta, no vaig parar fins que la vaig veure.
Una pel·lícula molt interessant, vista, la vida, des de dos punts de vista diferents per la mateixa persona.
molt bo.
ara que el Woody Allen, malgrat el que diuen a vegades no m'agrada.
Doncs jo recordo sortir del cine no gaire impressionat... El que m'agrada més d'aquesta pel·lícula és la idea de fer-ne dues segons una visió còmica i una visió tràgica.
Publica un comentari a l'entrada