Els més escèptics diuen que les màquines del temps són impossibles, però jo us asseguro que existeixen, sovint al nostre abast, i avui us mostra la imatge d’una d’elles.Aquestes màquines ens faciliten un viatge ràpid al passat, sense peatges, sense embussaments, sense avaries imprevistes que ens facin perdre els nervis. El seu funcionament és senzill: només cal que ta mare hagi remenat per les golfes de casa i el dia que vas a veure’ls, després de dinar, posi damunt la taula una capsa vella, embolicada en un plàstic perquè no hi entri la pols. Dins hi ha un juguet antic que, abans de sortir de la capsa, gràcies al seu estrany mecanisme, ja t’ha fet viatjar dècades enrere, quan tot just arribaves als mobles, i pots sentir les olors de casa de la teva padrina, i veus el teu dit menut que posava en marxa el mecanisme d’un pallasso.
Si això no és una Felicitat petita…
2 comentaris:
M'ha fet gràcia i il.lussió el teu post "temporal", Jesús. Doncs perquè de seguida i com un flaix m'ha vingut a la memòria un megasuperavió de plàstic que em van regalar quan era un màrrec, amb unes ales impresionants, i amb el seu tren d'aterratge per fer-lo rodar pel passadís de casa, un veritable aeroport...
I és cert tot el que dius, perquè amb la joguina desada he associat tot d'una les olors i farums de l'època i del lloc, les persones, les veus, i les músiques. Felicitats petites, tendres i dolces que ens porta una màquina del temps senzilla com poques!
... en un dia de glòbuls vermells universals (entre parèntesi) em trobo amb el teu post... tot un record d’infantesa que desempolsa innocència... aquesta paraula tan bella que la traiem del nostre diccionari particular al fer-nos “grans”...
Publica un comentari a l'entrada