Que aixequi la mà el noi que no s'hagi enamorat de la Sinead escoltant aquesta fantàstica cançó i mirant aquest vídeo. Que faci una passa endavant qui pugui resistir la temptació d'acaronar el seu rostre, de sostindre la llàgrima que cau.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
11 comentaris:
un servidor no serà el que dongui el primer pas, m'agrada molt aquesta noia i la canço, molt acertat
salutacions
una gran cançó sobretot en aquest dissabte gris i ennuvolat.
una altra proposta excel·lent, gràcies Jesus. I, sempre s'ha dit, que les llagrimes son de veritat, ni preparades ni actuades. Diuen que pensava en sa mare, morta, quan ho cantava pel video.
Uep Jesús!
M'agrada la cançó i el video, però ... na Sinead no és el meu tipus. :P
Bua, una cançó preciosa!
Bonica la noia i la cançó!
Bon cap de setmana!
Una gran cançó... de Prince.
N'has sentida l'original cantada per ell? Molt i molt bona.
Ei, bones, m'acabo de fer un blog amb informació sobre els concerts i sobre les maquetes, cançons i textos que vaig fent. Si t'interessa te'l deixo aquí;
www.ngatif.blogspot.com
www.myspace.com/perevilanova88
Una abraçada.
Pere Vilanova
... La veu de la Sinead és una veu d'aigua, capaç d'emocionar pel seu so. Nothing compares 2U troba en ella la solista que realment dóna textura a la lletra. Un plaer...
El millor de l'O'Connor: estripar la foto del Papa.
Tens tota la raó. Aprofito per felicitar-te per la teva intervenció a la taula "blogs i literatura"!
Publica un comentari a l'entrada