10 de febrer 2008

Frankenstein, de Mary Shelley

Frankenstein és probablement un dels personatges literaris més coneguts i populars, gràcies en gran part al cinema. Aquest coneixement que suposem tenir de personatges com Frankenstein, Dràcula, Alícia o Gulliver, per exemple, sovint ens fa creure que no ens cal llegir l'obra original, ja que ens sabem la història de memòria. Greu error. Les versions cinematogràfiques i el coneixement popular d'aquests personatges sempre ens arriba distorsionat, modificat, fins i tot enriquit, si voleu, però això no hauria de fer altra cosa que motivar-nos més a la lectura original.


Frankenstein és un d'aquests casos. Us recomano la seva lectura ja que descobrireu uns personatges que us semblaran nous, desconeguts, tant per part del creador, el doctor Frankenstein, com de la seva criatura. Aquest ésser que sempre ens han presentat com un monstre, se'ns presenta al llibre ple de bondat en un principi, tot i que l'aïllament i el rebuig a què es veu forçat el tornen violent. Mary Shelley dota el personatge de capacitat d'aprenentage, d'emocions, d'amor i d'un odi sense límits cap al seu creador, fetn de la venjança el motiu de la seva vida. La novel·la ens planteja reflexions vitals, humanes i divines, que no ens deixaran indiferents.

4 comentaris:

Duschgel ha dit...

Quina raó que tens, i tant! I es distorsionen tant les coses que anomenen Frankenstein al monstre, que, en realitat, no té cap nom. Una novel·la que em va agradar molt quan la vaig llegir. Al cap de poc van fer la última versió en pel·lícula i que van anomenar "Mary Shelley's Frankenstein", marcant que la seva versió s'havia basat més literalment en l'obra. I no em va decebre.

Trobo malament que es descontextualitzin personatges i històries d'aquesta manera. No tenen dret a robar el nom d'una creació per treure'n benefici sense intentar mantenir certa fidelitat. Que diguin que es basen en tal personatge o en tal història. Però que no els substitueixin i els transformin de manera tan desvergonyida.

David ha dit...

Respecte del que comenteu de l'aprofitament cinematogràfic, el punt àlgid va ser la mítica Jesse James Meets Frankenstein's Daughter. :-D

Caterina ha dit...

El vaig llegir fa molts anys i em va agradar bastant. Tot i que dintre d'aquest estil, em va fascinar més Drácula de Bram Stoker. Potser perquè no esperava gaire cosa de la novel·la ;)

Bravant ha dit...

I tot això sense oblidar la magnífica peli clàssica de l'any 33!! Una meravella (que estrafà la història original, però que es basa en múlitples versions teatrals de l'Anglaterra del S. XIX).