He visitat el blog L'Atlàntida, que us recomanao, on es vaticina la mort de la novel·la. També hi esteu d'acord vosaltres? Quan es va posar malalta? Ha estat el cor, el col·lesterol, un accident, un assassinat?
La novel·la no és el gènere que practico com a escriptor, però sí que hi navego sovint com a lector, i no crec que estigui en perill de mort, ni tan sols en un estat crític; tot i que, com sempre, les meves opinions no tenen cap autoritat.
És cert que s'ha convertit en un tòpic allò que no tenim temps, que anem molt atrafegats, etc, que ens estem acostumant a no fer gaires esforços, que ho volem tot mastegat i quasi digerit, que el petit format sembla que guanyi adeptes, que la imatge sigui la mestressa de la nostra societat.
Malgrat tot, em sembla que les persones sempre tindrem la necessitat de capbussar-nos en una història aliena, seguir-la paraula a paraula, frase rere frase, sense necessitat d'unes imatges que ja es creen amb prou vitalitat a la nostra ment, la nostra màgica i esponjosa ment.
4 comentaris:
No m'imagino un món sense novel·les! I què faria al tren? I què faria els vespres vora la llar de foc? I què farien els més petits sense conèixer la màgia de les paraules, la força de la imaginació, la...?
Está más viva que nunca y nos llegan de todas partes del mundo.
Qui ha dit que la novel.la ha mort, o tan sols ho ha insinuat, és un indígena de les asseveracions fàcils. La novel.la és el mirall per on qualsevol manifestació es reflexteix i es queda adherida ad aeternum, em refereixo a la metàfora d'Stendhal és clar, tot el que passa és novel.la, l'únic que no tot es materialitza en novel.la.
Clarificant diré allò que va dir Bécquer de la poesia i que també li val a la novel.la, demanant abans perdó al geni plagiat "Podrá no haber novelistas, pero siempre habrá novelas". Ell, com és sabut, ho va dir de la poesia.
Gràcies a déu de novel.listes en tenim en escreix i la frase que modifico no té sentit perquè molts escriptors de novel.la me la aixafarien amb la força de les seves obres.
A Flix tenim Andreu Carranza la primera espasa de la literatura ebrenca, a Benicarló a Josep Igual que és un veritable crack dels mots i tot un reguitzell d'autors dels països catalans, d'Espanya i del món mundial aviven cada cop més el gènere, carregant-se aquestes frases tan paupèrrimes "Ha mort la novel.la". Que va home, que va... Des del primer so la literatura i la vida, no poden viure una sense l'altra.
A. Guiu.
I què s'ha de morir! Seria francament horrorós. Que no veieu que hi ha tanta gent que necessita escriure-les? Que no veieu que encara n'hi ha molta més que necessitem llegir-les? I ara! No, no, de moment no morirà pas.
Publica un comentari a l'entrada