11 de febrer 2008

Una postal de conte

Ja he dit diverses vegades que iniciar el blog m’ha permès conèixer moltes persones (de forma virtual i real) i viure emocions i anècdotes que, de vegades, semblen irreals. Avui us explicaré un d’aquests casos que semblen l’argument d’un conte, però no ho són.
Fa uns mesos, David Ferré, es va posar en contacte amb mi ja que ell és descendent del meu poble, Cornudella de Montsant, i li va cridar l’atenció visitar el meu blog i començar a llegir els meus llibres, on el poble sovint apareix com a decorat de fons. Fins aquí tot bastant normal, però la cosa es va posar més interessant setmanes després.

En un altre correu m’informa que, atès el seu interès per tot allò relacionat amb Cornudella, es dedicava a col·leccionar-ne imatges. En una web de subhastes havia comprat una postal antiga del poble, la que podeu veure a la imatge, i en arribar-li a casa va veure que estava signada per dues persones que jo potser coneixia: Joan Tibau i Genília Tarragó. Els meus pares!

Ja us podeu imaginar l’emoció de la troballa i l’enorme casualitat. David em va enviar escanejat el text de la postal, en el qual mons pares felicitaven el Nadal a uns destinataris desconeguts, ja que la postal devia anar dins d’un sobre. Els meus pares no recorden a qui la devien enviar, ja que la postal és molt antiga i, amb quasi tota seguretat, anterior al naixement del meu germà i del meu, ja que llavors sempre érem nosaltres qui escrivíem les felicitacions o, almenys, ens incloïen al remitent.
Com veieu, encara ens queda per descobrir una part del viatge d’aquesta postal. Qui sap, potser la història continuarà.

10 comentaris:

Alepsi ha dit...

Hòstia!!!! Què chulo!!!! Quina passada trobar una cosa així... ole!!!! Visca el món blocaire! xDDD

Mireia ha dit...

Quan et trobes aquestes casualitats fa molta gràcia. Jo un dia llegint un llibre dela biblioteca vaig trobar un recordatori de la comunió de ma mare; resulta que el feia servir de punt quan era petitati seli va deixar

Edu ha dit...

Carai és una història fantàstica. A veure si en descobriu els destinataris :)
La postal per cert és molt maca!

Ostres Mireia deu ni do també la teva casualitat! És genial que passin aquestes coses.

Salut!

Joan M. Garcia ha dit...

És que el món, és un mocador..., i dels xicotets.

Luluji ha dit...

Es al·lucinant que passi una cosa així, que emocionant!
Petonets i bona nit.

Jaume Puig ha dit...

Jesús ja et veig fent fabulant la continuació de la història en un conte. Ara que la mireia no s'ha quedat pas curta en casualitats.

Montserrat ha dit...

caram!!!! molt curiós i emocionant. Podria ser el guió del teu proper llibre???? es pot treure molt de suc

Mon ha dit...

Ostres, quina casualitat mes bonica no? I es curios pensar que avui dia tot aqust mon de les postals de felicitació s'esta perdent per un altre molt mes virtual...aquest es el fotut futur... Salutacions Jesús

La reusenca ha dit...

Uaaaauuuu!!! això sí que és una bonica història!!!!

la Teresa ha dit...

Doncs sí, sembla un conte, però ja diuen que la ficció sovint (o sempre) supera la realitat. Felicitats pel bloc, Jesús! No et puc dir el mateix dels teus llibres, perquè encara no n'he llegit cap, però espero solucionar-ho ben aviat.