De vegades dubtem davant dels camis que se'ns obren al pas. Ens sentim insegurs en la tria, ens fa pànic la llibertat; la pitjor de les pors possibles.
Massa tard, comprovarem que aturar-nos ens fa pedra.
Imatge de l'església de Vall-de-roures.
Dedicat a l'Octavi Serret (un que mai s'atura) i el seu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada