07 de febrer 2008

Felicitats petites (30): granets de magrana


Les Felicitats petites són com granets de magrana que per separat semblen més aviat poca cosa, indignes de tenir-se en compte, però que en conjunt formen un fruit deliciós i bell.

Fa mesos hem descobert a casa que els granets de magrana són un bon ingredient a les amanides. Destaca el seu roig sobre el fons verd de l'enciam, esquitxen d'alegria el plat i en cada un dels mossos notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor.

Val la pena acompanyar cadascun dels nostres dies amb un granet de magrana.

6 comentaris:

Glòria ha dit...

Jo també fa poc que he descobert que la mangrana és boníssima per a condimentar les amanides.

Salut i que no mos falte la gana!

PetitaCriatura ha dit...

M'encanten les magranes, i més ara que són com la felicitat! Les provaré a les amanides, gràcies per la idea.

Jordi Casanovas ha dit...

Per sis granets de magrana ara tenim les estacions de l'any. Tan poca cosa no deuen ser oi? ;)

Unknown ha dit...

Són boníssimes, a l'amanida o soles. O en un plat amb sucre.

Marrogant ha dit...

Bonica metàfora! També alguns grans podem ser lleugerament àcids, mmmm. La foto m'encanta.

Anònim ha dit...

Bonita metáfora, sí. Y sin las dos últimas líneas, tanto mejor...