Les Felicitats petites són com granets de magrana que per separat semblen més aviat poca cosa, indignes de tenir-se en compte, però que en conjunt formen un fruit deliciós i bell.
Fa mesos hem descobert a casa que els granets de magrana són un bon ingredient a les amanides. Destaca el seu roig sobre el fons verd de l'enciam, esquitxen d'alegria el plat i en cada un dels mossos notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor.
Val la pena acompanyar cadascun dels nostres dies amb un granet de magrana.
6 comentaris:
Jo també fa poc que he descobert que la mangrana és boníssima per a condimentar les amanides.
Salut i que no mos falte la gana!
M'encanten les magranes, i més ara que són com la felicitat! Les provaré a les amanides, gràcies per la idea.
Per sis granets de magrana ara tenim les estacions de l'any. Tan poca cosa no deuen ser oi? ;)
Són boníssimes, a l'amanida o soles. O en un plat amb sucre.
Bonica metàfora! També alguns grans podem ser lleugerament àcids, mmmm. La foto m'encanta.
Bonita metáfora, sí. Y sin las dos últimas líneas, tanto mejor...
Publica un comentari a l'entrada