En aquesta secció de Cares del món intento ser el màxim d'original, i per això intento evitar les imatges de cases, ja que és molt fàcil imaginar-se un rostre amb dues finestres i una porta. Aquest divendres és una excepció, ja que la imatge ha estat enviada pel company blocaire de Nauargos, acompanyada d'un text que reprodueixo literalment i que m'ha fet molta il·lusió, ja que mostra com la màgia dels blogs crea vincles entre les persones que superen el líquid de la pantalla i ens acompanya la resta del dia."T'acompanyo una foto que avui he fet amb el móbil i que et regalo per la teva col.lecció de cares del món. Això dels blogs és fascinador. resulta que la casa està gairebé al costat dels jutjat de Blanes. Hi he passat centenars de vegades sense veure-la. Sempre amb pressa i pensant amb la feina. I avui, l'he vist perquè el teu blog m'ha fet observar aquestes coses."
Tinc pendents altres imatges de cares del món que m'heu enviat ja fa dies, que rebo amb satisfacció i que properament aniré mostrant.
2 comentaris:
És veritat que és fàcil veure un rostre en una casa, però jo ( si seré poc observador) a tot estirar havia vist rostres en els frontals dels cotxes, que és encara més evident. Amb una excepció, sempre he vist rostres i figures en molts materials que formen figures naturals abstractes: la fusta , la roca, les vetes del marbre. Però son rostres que no veu ningú més, son subjectius i al.lucinats.
però si té un piga i tot a la vora del nas!
Publica un comentari a l'entrada