Una bona lectora em va recomanar insistentment aquest llibre que no m'ha decebut. Alice Gould és ingressada en un sanatori mental per tal de tractar la seva paranoia que l'ha portada aintentar enverinar el seu marit diverses vegades i que la fa creure una investigadora privada en ple seguiment d'un cas. Tota la novel·la ens deixa en la intriga de saber si aquesta paranoia és real o fingida, i en aquest dubte també hi cauran els metges que la tracten, que es veuran seduïts per la personalitat i la intel·ligència de la protagonista.
Però tota aquesta trama només és una excusa per a mostrar-nos el món sòrdid dels sanatoris mentals i la seva cura realitat on, malgrat tot, encara hi és possible la tendresa.
Com sempre, m'agrada extreure'n alguns fragments:
"Mi marido y yo estamos muy compenetrados. Comparftimos sin un mal gesto, desde hace dieciséis años, el tedio que nos producimos."
"Mas ahora comprendía que su definición era exacta: aquello era un museo de horrores, un álbum vivo de esperpentos, un gallinero de excentricidades, pero eran seres humanos: no árboles ni bestias. En algún lugar y un tiempo desconocidos tuvieron unos padres, un hogar y una cuna."
"¿Qué siniestra jerarquía de malignidad se llevaba la palma del horror: la ruina de la inteligencia, de donde mana el conocimiento, o la de la voluntad, donde anidan los afectos?"
"Entre los muchos motivos que, por lo común, alteran el necesarios descanso de los hombres hay dos que destacan sobre los demás: la depresión de un gran fracaso y la exaltación de un gran éxito."
4 comentaris:
Un llibre que em va encantar.
caram! el vaig llegir fa anys però no en recordo res.
No em va agradar gaire l'estil, però si la manera com l'escriptor va enganant al lector en cada capítol.
EXCELENTE... no tengo otro calificativo para el libro... es la segunda vez que lo leo... les recomiendo a todos que lo lean hoy... y luego de un par de años vuelvan a leerlo... verá que no será el mismo libro...
Publica un comentari a l'entrada