tens un racó dalt del món: Camins

21 de maig 2009

Camins

La vida posarà als teus peus molts camins.

En quants seré el teu guia?

En quants, pedra a la sabata?

Dubtes i il·lusions es fonen al teu riure.

17 comentaris:

Striper ha dit...: I quants cops fermaras els cordons..; 21 de maig del 2009, a les 13:42
Rita ha dit...: Aquest nen és afortunat de tenir un pare com tu i tu ets afortunat perquè aquest nen et fa mostrar-nos la teva tendresa.

Moníssimes les sabatetes! :-); 21 de maig del 2009, a les 15:28
maria ha dit...: Camins...aquesta paraula sempre em recorda aquella cançó:
Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols...; 21 de maig del 2009, a les 17:43
Sadurní ha dit...: Un versos preciosos, Jesús. El dubte canalitzat a través de la poesia l'eleva a qüestió filosòfica que, com sempre, no té mai una resposta definitiva.

Salutacions,
S.; 21 de maig del 2009, a les 18:09
Cèlia ha dit...: Hi haurà de tot una mica... però mentre fem de pares i no d'amics, ja tenim molta feina feta!; 21 de maig del 2009, a les 19:34
Ma-Poc ha dit...: Preciós i molt tendre! Que bé t'ho deus passar!; 21 de maig del 2009, a les 20:54
Mortadel.la ha dit...: Em fas sentir tant identificada Jesús!; 21 de maig del 2009, a les 21:12
romanidemata ha dit...: desperten tanta tendres i emoció!
i costa tant saber que estas fent el correcte...
i de cop, quasi com una revolada, ja els surt barba

i el pitet?
- per vosaltres, vull dir... ;) -

salut; 21 de maig del 2009, a les 21:48
Thera ha dit...: M'agrada molt com transmets totes aquestes sensacions, els dubtes i les emocions de ser pare...; 21 de maig del 2009, a les 22:05
rits ha dit...: que bonica la darrera frase! el somriure d'un infant val moltíssim!!!!!!!; 21 de maig del 2009, a les 22:37
Ferran Cerdans Serra ha dit...: té de ser meravellós, però quina responsabilitat la de ser pares, i potser aquesta pedra a la sabata a vegades; 21 de maig del 2009, a les 23:03
Joana ha dit...: I quantes caminades fareu junts!!!!
Passeja al seu costat i mostra-li el camí.
Les teves vambes són iguales??? :); 21 de maig del 2009, a les 23:58
Dolors Todolí ha dit...: Però a una banda de la carretera hi havia una persona que venia bambes.
De manera que el ratolí en comprà un parell.
Se les va posar i va córrer, córrer i córrer fins que les bambes es feren miques...

Aleshores se les va treure i va caminar, caminar i caminar...

"Històries de ratolins" Arnold Lobel; 22 de maig del 2009, a les 0:41
Assumpta ha dit...: De moment, el guia en seràs en molts camins!! :-))

I, sincerament, dubto que siguis pedra a la sabata. Et veig com una persona molt comprensiva i això és molt bo!!

Per cert, no me'n puc estar de dir que les sabatetes són una cucada jeje :-)); 23 de maig del 2009, a les 17:16
pepi ha dit...: Imatge i poesia molt boniques.; 24 de maig del 2009, a les 19:21
Vicent Pellicer Ollés ha dit...: Ara te'l menjaràs a besades, i quan siga gran te'n penediràs, de no haver-te'l menjat de veritat!

Dubto, amic, que n'hi poses cap, de pedra, a la sabata! Però, no t'amoïnes, que ja te les posarà la teua criatura!; 26 de maig del 2009, a les 13:29
Roser Caño Valls ha dit...: Seràs el seu guia, però ell també voldrà aprendre a ser tot un explorador. La meva neboda petita també està en aquesta fase :D; 7 d’agost del 2011, a les 11:13