Les bitlles que tombem a la vida depenen de la nostra punteria o de l'atzar?
Sant Jordi 2024
Fa 59 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
11 comentaris:
Puf! doncs ho tinc clar, l'últim cop que vaig jugar a bitllets no en vaig fer caure ni una! en tota la partida! :D
de la convincació casual i inesperada d'ambdues coses, crec
*Sànset*
en el meu cas clarisim l'atzar.
en el meu cas clarisim l'atzar.
tire'm sempre pensant en fer strike però el canalet dels costats és molt canalet.
De les dues coses... si tenim molt bona punteria, l'atzar s'alia amb nosaltres i en tombem moltes... si en tenim poca, l'atzar ens regala de tant en tant un bon cop.
Sobretot, de posar-nos-hi i intentar-ho... :-)
Un poc d'atzar i molta tossuderia, o una mica d'esforç i molta sort, o tot un còctel de voluntat, casualitat, gràcia innata i adquirida, perspectives alienes, màscares adients i unsa finestreta al cor... ho podem completar més si hi pensem...
Podem apendre a jugar bitlles! segur que ajuda a fer-ne caure mès, però... l'atzar sempre hi té molt a dir... ja sigui per bé o per mal...
De fet, sort n´'hi ha! sino les partides serien molt previsibles i avorrides....
Salutacions!
Sens dubte és cosa d'atzar, però quant més ho intentis, més probabilitat tens de que l'atzar et somrigui.
Sóc bona jugant a bitlles. L'atzar i la punteria però s'uneixen.
PD: M'agradaria que passessis pel meu blog a explicar quina història s'amaga darrera del nom del teu blog
Gràcies
Salut
Publica un comentari a l'entrada