Possiblement Georgie Dann no passarà a la història de la música per la qualitat de les seves melodies o per la bellesa de les lletres, però pocs cantants han contribuït com ell a posar alegria a les nits d'estiu durant dècades. Les seves cançons ens acompanyaven de forma perenne quan anàvem amb la colla d'una festa major a l'altra (Cornudella, Ulldemolins, La Morera, Arbolí, Poboleda, Vilanova de Prades, Vilella Baixa...). Algunes em remunten a moments memorables o em traslladen directament a la infantesa, i bé es mereix un petit homenatge un dia com avui.
Snow Time Like the Present for WordPress.com
Fa 3 hores
11 comentaris:
un paio capaç de dedicar cançons a quelcom tan intrascendent com una barbacoa, un xiringuito o un bimbó (algú sap què coi és un bimbó), mereix una plaça o una avinguda en homenatge.
bé, potser no tant ... :)
Home, una plaça no, però porta records i feia ballar sense compromís... I un bimbó tampoc sé què és...
Tens raó, un clàssic, li tinc molta simpatia i les cançons patxangueres de l'estiu em porten grans records, on s'ha de firmar? En un lloc ben turístic, ep. A més a casa hem fet una adaptació de 'El xiringuito' que fa 'el tripartito, el tripartito...'.
Jo ja li he anat dedicant uns quants posts, al Dann.
Ah, noooo,Tibau!Això t'agrada? A mi em posa nerviosa aquest home! És de festa major a tope!
Per molt de mèrit que tingui, no el votaré pas, no :-D
Home, no crec que siga per a fer-li una plaça, però sí que es convertí en una característica més de l'estiu com la xafogor o les tronades. A més a més, ja va bé per a poder contrastar d'altres coses i també et regalava somriures intrascendents.
PS. Ja has creat polèmica Jesús, i això sempre és bo.
Salut i Terra
A lo millor soc un sàtir, però jo recordo que nomes amb fitxava amb les ballarines, jjajaaaaa
I fa uns anyets, què hagués estat de l'estiu sense el G. Dann, un estiu sense 'la barbacoa' o el 'xiringuito' no era estiu...És ara que sembla que no ho sabem apreciar :P
Jo crec que és el pòsit de records i aromes que ens queden de les festes majors de fa uns quants anys...
Jo la meva primera nit de festa major, la vaig fer amb en "Luis Aguilé"...amb aquell requetetraje ben planxat i repentinat cantant "és una lata...el trabajar..." Mondieu...!
I per què no? a tots ens porta records i somriures, ara no hi ha cap músic o grup musical que duri dos estius.
Algun mèrit tindrà.
Salut.
Quan jo era petita ell ja cantava!! :-)) Tindria jo onze o dotze anys que vaig demanar per reis a la meva padrina un disc seu jejeje "El Dinosaurio" :-))
Publica un comentari a l'entrada