16 de març 2010

Teules velles del meu poble

Solcades pel temible pas dels anys,
teules velles del meu poble,
no anheleu el vol d'ocell
ni la boira que s'aixeca;
no temeu el sol que bada
ni la força atlètica del vent.
Només patiu,
teules velles del meu poble,
si extravio ma mirada.
.
I un altre poema inspirat en les teules velles, a cal Anton.

4 comentaris:

Thera ha dit...

M'agrada... I aquestes sí que ho han vist tot!

Helena Bonals ha dit...

Si extravies la mirada d'allò més elevat, estàs dient.

onatge ha dit...

Les teules són el barret de la casa, elles saben de la història dels seu habitants. Cada teula sap del fred i la calor, de la pluja i del vent. Les teules "velles" o majors d'edat, m'han agradat sempre.

Salut i bona teulada.
onatge

Jordi Tudó ha dit...

Sí, és com una bona llaurada. Aquestes teulades és fan mirar i pensar el que hauran vist...

Salut i força

www.miradesalvent.blogspot.com